Al contraatac
L'aposta de Trump
Europa ha de posar-se a treballar a correcuita en els múltiples fronts que té oberts o perdrà el desafiament que ha llançat el president dels Estats Units
En 15 dies, Donald Trump ha col·locat les seves fitxes al tauler del gran casino del món. I hi ha apostat en contra. Almenys, contra el món tal com el coneixíem últimament: interconnectat, col·laboratiu, globalitzat. La seva aposta consisteix, entre altres coses, a donar per mort l’euro. Que es trenqui Europa. Busca negociar amb països petits des d’una posició de força i amb un aliat que tornaria a ser el més potent de la zona: la Rússia de Putin. Trump també s’escapa de la seva responsabilitat pel que fa a les migracions socials, fruit de la misèria, les guerres i el capitalisme salvatge del qual fa bandera. Un escaqueig de la responsabilitat que fa massa temps que defineix el personatge.
Trump és trampós, i en campanya va vendre la idea màgica de crear un mur que pagaria Mèxic per frenar la immigració, segurament perquè li hauria reportat menys vots dir que el que faria és beneficiar diverses constructores privades amb un mur innecessari. De manera que si aplica una política d’aranzels als productes forans, aquests diners, més que anar als nord-americans per a una millor sanitat o educació, acabaran a les butxaques d’alguns milionaris. Trump coneix el negoci i els seus marges i aposta per fer del seu país un sistema tancat. És evident que els EUA són pràcticament un continent, i Trump creu que ha arribat el moment de viure-hi sense deixar que la resta del món entri a Disneyland. Amb el fracking (més negoci per a alguns amics), fins i tot energèticament no necessitarà importar res, i per tant la seva aposta és la del ja us apanyareu.
UN DESAFIAMENT PER A EUROPA
I si només fos això, a Europa gairebé ens podríem donar per satisfets. Sí, s’han acabat les ajudes i el tarannà d’Obama, però ens faríem adults de cop, assumiríem els nostres deures i davant el desafiament de Trump la resposta podria ser la unió decidida i el treball comú. A més a més, fins i tot podríem trobar nous bons aliats, com Mèxic o la Xina. El problema s’agreuja si et fixes en qui són els principals benefactors de Trump, que al final gairebé sempre acaben sent els principals beneficiats. Del sector energètic i el de la construcció ja n’hem parlat… però ¿què es pot dir de l’armamentista? Perquè l’aposta de Trump funcioni de manera òptima, el que no ha de passar és que tots els que detesta i denigra s’aliïn contra ell. Divideix i venceràs. I en aquests 15 dies ja ha tingut temps de posar l’Iran en el punt de mira i sacsejar el vesper palestí, donant a Israel una de freda i una de calenta. Doncs bé, els europeus, a part dels nostres problemes econòmics i polítics, estem davant aquesta situació sense una estratègia militar sòlida. O sigui, que a part de fer acudits i burles sobre el subjecte en qüestió, posem-nos a treballar a correcuita en els múltiples fronts que tenim oberts, o amb la seva aposta perdrem el nostre nosaltres.
