Fronteres sense drets: les morts de Tarajal

Es compleixen tres anys de la mort de 15 nois a la frontera de Tarajal. La matinada del 6 de febrer del 2014 es va produir un intent d'entrada d'un grup molt nombrós d'immigrants a Ceuta, vorejant a través del mar l'espigó del control fronterer. En aquesta ocasió la Guàrdia Civil es va aplicar de valent, disparant pilotes de goma i pots de fum molt a prop de les persones a l'aigua –alguns testimonis afirmen que directament a sobre-. A diferència d'altres vegades, no es va avisar ni Salvament Marítim ni la Creu Roja. El resultat va ser de 15 morts, nombrosos ferits i 23 'devolucions en calent'. Probablement l'episodi més negre de l'actuació de l'Estat en el control de les fronteres.

Fa menys d'un mes l'Audiència Provincial de Cadis va ordenar reobrir la instrucció penal que havia sigut arxivada, per considerar-la insuficient, recordant la necessitat d'una especial diligència en la investigació criminal quan els implicats són les Forces i Cossos de Seguretat i, a més, es tracta de víctimes vulnerables. Sens dubte una bona notícia, ja que l'acte de sobreseïment de la causa va produir al seu dia una gran indignació entre els que vam observar consternats la violència estatal que es desplega a les fronteres i com aquestes s'han convertit en espais sense drets. La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 de Ceuta, que va acordar l'arxivament mitjançant acte de 15 d'octubre del 2015, haurà de tornar a pronunciar-se, de manera que és procedent comentar les afirmacions amb què es va sustentar el sobreseïment. Destaquen tres idees.

LEGITIMAR LA VIOLÈNCIA

1. Segons l'acte de sobreseïment, l'actuació de la Guàrdia Civil va ser proporcionada, ja que "no existeix cap indici que permeti afirmar que els agents imputats van fer un ús inadequat del material antiavalots, i més quan no existeix un protocol que reguli la utilització d'aquest material en el medi aquàtic". Resulta evident, no obstant, que disparar pilotes de goma i pots de fum a sobre o al costat de persones al mar, espantades, algunes amb rudimentaris flotadors perquè no sabien nedar, crea un risc rellevant per a la vida i la integritat.

Afirmar, no obstant, que aquesta actuació va ser proporcionada suposa legitimar –i amb això encoratjar- aquest desplegament de la violència a les fronteres, fins i tot a costa de la vida; significa justificar que es tracti les persones migrants com si de perillosos criminals es tractés. Significa, en definitiva, que aquestes imatges es poden tornar a repetir.

2. S'asseverava a més que els immigrants no eren persones en perill al mar que necessitessin ajuda en el sentit de les normes internacionals que cita l'acte, afegint –i aquesta és una expressió meva- que 'ells s'ho van buscar' per entrar de nit, en allau, amb molta roba i fent cas omís de les advertències. Amb això es donava per tancada la pregunta de com van poder ofegar-se 15 nois davant de tants efectius de la Guàrdia Civil, aprofundint en la deshumanització de les víctimes, a les quals la resolució judicial tampoc sembla considerar mereixedores del deure ètic i jurídic d'auxili envers qui està en perill, sense ulterior consideració, i l'omissió de les quals és castigada pel nostre Codi Penal.

3. També constitueixen objecte de la instrucció les devolucions sumàries dels immigrants que, en condicions penoses, van arribar a la platja ceutina i van ser tornats sense cap tràmit ni mirament. Sense cap més argumentació, i en contra dels reiterats pronunciaments d'institucions com el Defensor del Poble, l'ACNUR o el Consell d'Europa, entre altres, s'afirmava que aquestes pràctiques són legals en l'actualitat.

DRETS HUMANS

Notícies relacionades

EN DIRECTE 'Tarajal', la impunitat contra la immigració

Twitter era una cerveseria de Múnic

Però, ¿quin contingut atorga llavors sa senyoria a la disposició legal que invocava i segons la qual  "en tot cas, el rebuig es realitzarà respectant la normativa internacional de drets humans i de protecció internacional de la qual Espanya és part”? I, si com a jutge penal no condemnaria un delinqüent sense abans escoltar-lo, ¿què li fa pensar que els migrants són de pitjor condició i no tenen ni tan sols dret a l'audiència abans de ser tornats a les temudes forces auxiliars marroquines?

Lamento ser tan dura en les crítiques. Just és reconèixer que es tracta d'una causa penal molt complicada, però si es volia arxivar haurien d'haver-se escollit altres arguments. Els utilitzats no fan sinó alimentar l'ou de la serp, que a les fronteres, també a les nostres, sembla que ha eclosionat.