tu i jo som tres
El 'sant adveniment' de Susana Díaz
Bertín Osborne, menjant amb José Bono, en Salobre, en ’Tu casa es la mía’, de Tele 5. /
El clima segueix sent ensucrat i dolç. Bertín segueix exercint d'entrevistador agredós. El programa segueix ple de cursis il·lustracions musicals, pinzellades mullades en torró i caramel, com en una d'aquelles novel·letes, 'Bianca', de l'editorial Harlequin. Però en aquesta ocasió, Bertín Osborne ('Mi casa es la tuya', Tele 5) va visitar la casa pairal i familiar d'un polític (em resisteixo a posar-hi ex), José Bono, de verb i vers molt notables, sempre obert i molt entretingut que, només deixant-li lliure la punta d'un fil, ell mateix desgrana una madeixa d'opinions i comentaris saborosíssims. L'entrevistador no s'ha d'esforçar gaire. Bono va tocar diversos temes, com en uns versàtils premis menors de la loteria. Sobre la llei electoral va dir: «Si tu vols ser diputat, Bertín, fes-te amic del que fa les llistes d'un partit. Si et posa en un bon lloc, encara que siguis una escombra, seràs diputat». Sobre el moviment independentista a Catalunya, va advertir: «Estan explicant una milonga, i molta bona gent se l'ha cregut. Els expliquen que Espanya els roba, quan qui els ha robat és una família, cap membre de la qual ha anat a la presó». Sobre les aventures sexuals d'alguns personatges rellevants, va dir: «Cap dels pecats del sexe és per malícia, només per debilitat». Home, aquí hi podia haver afegit que els embolics del sexe, en tot cas, que se'ls pagui cada un de la seva butxaca. Aquest bonisme de Bono en segons quins assumptes, és significatiu.
Sobre la Transició va parlar meravelles. Contrastava aquesta beatífica opinió amb la de Raúl Morodo, que el van treure un moment gravat en vídeo i va advertir: «La Transició, en realitat, va ser una transacció». En vista del que anem veient, sembla una definició encertadíssima.
Va ser mentre es cruspien un peix al forn quan Bono va començar a llançar alguna espina. D'Esperanza Aguirre va dir: «Si ella pot escollir entre fer el bé, o fer el mal, jo crec que té dubtes». Aquesta va ser d'antologia. A Pedro Sánchez també li va fer un vestit a mida. El considera ideològicament frívol i voluble.En canvi, es fonia parlant de Susana Díaz. Entusiasmat, perquè: «¡Seria la primera secretària general dona!». I va rematar-ho amb aquesta oració: «¡Estic esperant el seu sant adveniment!», i el fervor l'envaïa. A l'última pregunta, «¿T'agradaria ser president?», va contestar que no. Estant a T-5, potser seria convenient repetir-li aquesta pregunta davant del polígraf 'Deluxe'.
