La justícia i la creació artística
¿Qui ha de tancar la boca?
Algunes actuacions judicials sobre qüestions que afecten a la llibertat d'expressió són un despropòsit
30196000 59 /
L’Audiència Nacional ve de jutjar el raper Valtonyc per suposades calúmnies i injúries a la Corona i per enaltiment del terrorisme i humiliació a les seves víctimes com a autor de cançons en què s’afirma «el rey tiene una cita en la plaza del pueblo, una soga en el cuello» o «pierdo los papeles y en cuarteles grito gora ETA». La fiscalia ha sol·licitat un total d’11 anys de presó a un acusat que ha argumentat que les seves lletres estan plenes de metàfores, cosa plausible atenent a la seva condició de músic i poeta.
PROTEGIR ELS QUE NO SE SENTIN ATACATS
Per una altra part, el Tribunal Suprem acaba de condemnar a un any de presó César Strawberry per enaltiment del terrorisme, per fer acudits negres (alguns d’arxiconeguts) sobre Carrero Blanco, el mateix dia, per cert, que la neta d’aquest successor del dictador Franco va publicar una carta (Enaltiment del mal gust) on, a més d’exculpar el cantant de Def con Dos, denuncia l’excés de zel de la justícia per protegir els que no se senten atacats. És de suposar, doncs, que el Suprem es pren seriosament l’humor satíric sobre la mort d’un governant de la dictadura. I, el que és pitjor, que també donaria crèdit a Strawberry quan afirma en els seus tuits que pensa enviar un «tortell bomba» a la Zarzuela per Nadal o que somia amb un nou segrest d’Ortega Lara.
No sembla que l'apologia del nazisme es mesuri amb la mteixa vara que certes sàtires polítiques
El judici a Valtonyc i la condemna a Strawberry no fan més que culminar una carrera de despropòsits judicials que prescindeixen deliberadament del context dels missatges o de la condició artística dels seus autors, per reprovables que siguin, a més que es vinculen a una delirant temptativa de desestabilitzar l’Estat. Com diu un manifest promogut per 200 professors de Dret Penal, resulta difícil explicar fora de les nostres fronteres que s’empresoni com a terroristes «artistes de carrer, músics, regidors o altres ciutadans pels seus teatrets, les seves cançons o els seus acudits». En el sentit que són persones sense cap mena de connexió amb organitzacions terroristes o inexistents (GRAPO) o inoperants (ETA), a més que no persegueixen (i encara menys aconsegueixen) subvertir de forma violenta el règim democràtic. No en va, com asseverava recentment el jutge Joaquim Bosch, un percentatge significativament elevat del terrorisme que avui dia investiga l’Audiència Nacional no són atemptats sinó tuits i acudits de mal gust.
GALLS PER A TONTERIES QUE ES MAGNIFIQUEN
És cert que, com va raonar el Suprem en la sentència de Strawberry, a la xarxa hi ha missatges que «alimenten el discurs de l’odi» o que «legitimen el terrorisme com a fórmula de solució dels conflictes socials». I hi afegeixo: també hi ha molt de gall pel món per dir tonteries que en ocasions es magnifiquen com a tribut a la modernitat i a la impunitat que facilita l’anonimat de les xarxes. Però també ho és que molta apologia del franquisme o del nazisme, del maltractament a les dones i de la xenofòbia no es persegueix. No sembla que en aquests casos es mesuri la llibertat d’expressió (¡ni de creació artística!) amb la mateixa vara que algunes sàtires polítiques, amb més bon gust o menys.
