La soledat i els polítics
Rita Barberà (centre), l’alcaldessa de València, en el funeral de Pepe Sancho. /
Passen els anys, i les temporades, i de tant en tant encara me’n recordo d’una telesèrie excel·lent, però que no va fer gaire soroll. Es deia Boss, la van estrenar el 2011 i només se’n van fer dues temporades. La protagonitzava Kelsey Grammer, l’actor que durant molts anys va brillar com a Frasier, el psicòleg radiofònic. A Boss era l’alcalde corrupte de Chicago i manipulava tothom per assegurar-se la reelecció. La sèrie tenia un punt exagerat i caricaturesc, d’una violència (aparentment) poc realista, però avui es veu com una influència de House of Cards: la fredor de Frank Underwood, que interpreta Kevin Spacey, s’emmiralla en la de Boss. Més enllà dels efectismes del guió, Boss mostrava una cosa molt preada: la solitud dels polítics, l’enroc a tot preu per mantenir el poder. Aquesta obsessió era patent perquè a l’alcalde li diagnosticaven una malaltia mental degenerativa i l’ocultava a tothom per seguir governant.
Aquests dies, el cas de Rita Barberà m’ha fet pensar de nou en Boss. Segons un informe mèdic, fet públic per El Mundo, l’alcaldessa de València no va morir d’un atac de cor, sinó d’una cirrosi avançada. Sense caure en comparacions grotesques, Rita Barberà també s’havia perpetuat en el poder: envoltada de casos de corrupció i alienada cada cop més del seu partit, dies abans de morir feia la becaina al Grup Mixt del Senat, on el seu caràcter manaire havia trobat un recés temporal.
El mateix dia de la seva mort, quan es deia que la causa era l’atac de cor, moltes veus del Partit Popular ja s’afanyaven a treure’n un rendiment polític: per art d’encanteri, l’encausada passava a ser víctima d’un linxament periodístic. No esperem pas que els que van alçar la veu ara demanin perdó, no passarà, però l’informe mèdic només deixa dues opcions. Si els amics i companys de partit coneixien la causa real de la mort, van actuar amb un cinisme repugnant. Si no la coneixien, gairebé és pitjor: aïllada de tothom, Rita Barberà va morir en una solitud dramàtica, fallera.
