Tribuna
Connectats
El corredor no és el fi, és un instrument molt necessari de dinamització al servei de les economies productives
icoy37280153 corredor mediterrani170213202647 /
Ja fa massa anys que parlem del corredor mediterrani com d’una reivindicació. Reclamar el corredor, malauradament, ha passat a ser quelcom 'normal'. La reivindicació s’ha fet perenne, i les reivindicacions no poden normalitzar-se.
L’any 2011 el corredor mediterrani ja era considerat una infraestructura prioritària per part de la Unió Europea. En realitat, el que ens proporciona el corredor és més Europa. Però ja som a l’any 2017 i els retards es van succeint.
Tant Catalunya com la Comunitat Valenciana entenem la importància estratègica del corredor mediterrani i per això alcem la veu conjuntament. No volem el corredor perquè sí. El volem pel que comportaria tenir-lo acabat. El corredor no és la finalitat, és un instrument molt necessari per a la dinamització econòmica territorial que ha d’estar al servei de les economies productives. Un Estat que treballa per remuntar la situació de crisi no pot tenir aturat un projecte com aquest.
Cada vegada hi ha més conscienciació de les potencialitats que perdem per la manca del corredor, en la mesura que és una megainfraestructura vertebradora de l’economia territorial. Per això nosaltres prioritzem, per exemple, les connexions intermodals i portuàries, per tal de donar servei a les nostres empreses, per tenir les connexions logístiques que requereixen.
Catalunya i València exigim a l'Estat més compromís Catalunya i València exigim a l'Estat més compromís i que el coordinador del projecte desencalli les obres
El corredor mediterrani no és sols una infraestructura lineal que ha de connectar la costa mediterrània amb França i Europa, també és una infraestructura capil·lar per als nostres teixits empresarials i socials.
El ferrocarril encara és minoritari com a mitjà de transport de mercaderies, mentre que el transport per carretera segueix sent majoritari. Potser per això, davant d’una economia que comença a créixer, el flux de mercaderies s’estanca.
També necessiten d’aquesta infraestructura els nostres ports, per tal de donar suport a la seva activitat mercantil, connectant el mar Mediterrani i la xarxa ferroviària europea.
Sumem a tot això la manca de connexió d’alta velocitat entre Barcelona i València –amb l’extensió a un territori tan dinàmic com el que enllaça Alacant– que evidencia la visió radial i centralista de l’Estat. Ara, amb el nomenament d’un coordinador del corredor sense haver estat consensuat amb els territoris que travessa el corredor mediterrani, el Govern espanyol torna a demostrar que no compta amb nosaltres.
Esperem que, com a mínim, el coordinador tingui competències: ha de ser realment un cap d’obres de la infraestructura, no un cap de relacions institucionals, que el seu càrrec tingui atribucions executives concretes que permetin desencallar les obres i revertir la situació. Ha de poder manar sobre l’Adif i ha de poder prioritzar, ordenar i executar.
Ho exigim a l’Estat. Així com un compromís més gran amb el projecte, que hauria de traduir-se en partides pressupostàries per al 2017. I ho exigim conjuntament. Com ho vàrem fer els dos governs junts a València. Com ho van fer ahir els nostres empresaris. I ho exigim perquè les nostres societats ho reclamen.
Des del Govern central han d’entendre que el corredor mediterrani no va de reivindicacions territorials centre-perifèria: va de costos de transport, d’eficiència i de connexió del conjunt de la Península amb Europa i les economies globals, així com d’esforços necessaris per connectar persones i millorar la mobilitat.
Notícies relacionades
Volem deixar de reclamar-ho, perquè allò normal en l’Europa que volem és disposar d’infraestructures i de ponts entre les nostres economies i les nostres societats.
