Trump i el Papa

L'any 2017 ha començat amb uns girs més que notables en la geopolítica mundial. El més atractiu ha sigut, sens dubte, l’arribada a la presidència dels Estats Units de Donald Trump, un home provinent del món dels negocis i hàbil comunicador, que ha sabut treure partit d’un desig soterrat de canvi a les classes mitjanes nord-americanes, desconcertades davant el món global i desitjoses d’una reafirmació identitària. 

Trump ha començat a moure fitxa impulsant un neonacionalisme en el camp de les aliances estratègiques internacionals –menys pròxim a la Unió Europea i a Alemanya, que semblen passar d’aliats a gairebé rivals–, promovent un model econòmic netament proteccionista –que els mercats nord-americans veuen, de moment, amb bons ulls davant el més que probable sorpasso de la Xina– i refermant els valors presents en la religió civil nord-americana, on està inclòs el tema de l’avortament, però absent un altre greu atemptat contra la vida: la pena de mort. Trump ha iniciat el seu camí de manera impetuosa i transmetent molta seguretat en les seves decisions, encara que va obtenir 50 milions de vots en un país de 300 milions d’habitants.

LA VERITAT I ELS POBRES

El 20 de gener va jurar el càrrec sobre dues bíblies: la seva, que li va regalar la seva àvia quan era un nen, i l’oficial de l’acte, la que havia pertangut al president Abraham Lincoln. És del tot desitjable que el nou president, protestant de confessió presbiteriana, faci cas de la revelació cristiana en dos temes fonamentals: la veritat i els pobres. Des de fa algun temps hem entrat en el que es denomina l’època de la postveritat, en la qual la informació que s’estén a través de les xarxes –autèntiques protagonistes dels nous sistemes de comunicació– no es mesura per la seva adequació a la veritat dels fets, sinó per la seva capacitat de modificar-los, encara que sigui valent-se de notícies directament falses o intencionadament imprecises i, per això, tendencioses.

als pobres, aquests s’identifiquen sovint amb la gent de les perifèries que no poden pagar-se les cures i amb els estrangers, utilitzats primer i expulsats després. Per tant, la supressió de la Seguretat Social pública per als més desafavorits –¡l’atenció sanitària universal és indiscutible en les democràcies europees!– deixaria sense cobertura mèdica els que habiten als barris perifèrics de les ciutats i a l’Amèrica profunda.

ELS IMMIGRANTS I EL MUR

    Alguns, com el periodista italià Massimo Franco, han volgut contraposar Trump i el Papa, alabant els dots comunicatius de tots dos i contraposant el seu lideratge. Aquest no és un bon plantejament del problema. El mateix Papa, fins avui, no ha acceptat de pronunciar-se sobre Trump. Ara bé, durant la campanya electoral nord-americana, va demanar públicament que canviés el seu discurs sobre els immigrants i sobre la construcció d’un mur entre els Estats Units i la frontera mexicana. El Papa va afirmar que «la ideologia és un refugi que impedeix tocar la realitat». Concretament, una ideologia que posi al davant de tot el propi fragment, els problemes domèstics, no deixa veure l’amplada d’un món global i s’autolimita perillosament. Perquè la realitat ja no és un sol país, per gran que sigui, sinó la humanitat sencera, i per això una ideologia de tipus particularista, basada en l’autosuficiència, limita la realitat que és el món. Per això, la corresponsabilitat ha de ser global perquè ja no hi ha problemes estrictament locals.

REACCIONAR A LA SITUACIÓ ACTUAL

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

El papa Bergoglio ha vist, amb la seva força profètica, que el cristianisme no pot limitar-se a parlar d’alguns temes referits a la moral de la persona i a la disciplina interna, ni pot quedar atrapat en estratègies destinades a garantir el manteniment de certes posicions o, fins i tot, de certs privilegis. El Papa convida el cristianisme a reaccionar a la situació present no replegant-se en el búnquer, amb el risc d’acabar sent domesticat i/o poc significatiu.

Es tracta del contrari, de parlar i d’actuar de manera profètica –aquest és el sentit del «facin soroll» bergoglià–. Això significa, segons Andrea Riccardi, parlar de l’Evangeli de Jesús amb tendresa i emoció i mantenir el caràcter inclusiu del projecte humà. Significativament, la reacció mundial a les últimes decisions de Trump sobre els visats d’entrada als Estats Units, negats a ciutadans d’alguns estats islàmics –no tots– ha fet que tornessin dos principis compartits, que tant formen part de la Constitució americana com de l’Evangeli que el Papa predica: la igualtat i la fraternitat entre tots els éssers humans.