EL DESAFIAMENT SOBIRANISTA
Els catalans i el referèndum: no s'admeten simplificacions
Cap posició sobre el referèndum té la capacitat, per si mateixa, d'imposar la seva sortida. És obligat, doncs, un acord entre grups diversos.
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, a l’Arc del Triomf abans de declarar al TSJC. /
La segona cimera del Pacte Nacional pel Referèndum va posar de manifest una cosa que les dades d'enquesta estan dient des de fa temps: Catalunya no està dividida en dues parts (escindida, segons diuen interessadament alguns), sinó més aviat en tres, clarament diferenciades.
Les dades de l'últim sondeig de Gesop per a EL PERIÓDICO, realitzat a mitjans de desembre, posen en evidència aquesta realitat. Si es comparen les respostes a les dues preguntes fonamentals sobre el possible referèndum d'independència apareixen nítidament tres segments. Per un costat, hi ha aquells electors que volen que se celebri el referèndum encara que no sigui acordat amb l'Estat, i que votarien afirmativament en cas que aquest s'acabés celebrant. El segon grup el formarien aquells electors que només voldrien que es realitzés el referèndum de forma acordada i que mostren intenció de votar 'no'. Finalment, els que no voldrien que se celebrés de cap manera el referèndum (i que òbviament votarien 'no' en cas que finalment se celebrés). Conjuntament, aquests tres segments representen el 77% de la mostra de l'esmentat sondeig.
L'últim sondeig L'últim sondeig de Gesop revela tres segments diferenciats davant la pregunta d'un possible referèndum
El primer grup és el més nombrós i agruparia el 38% del cens electoral, una mica més de dos milions d'electors, una xifra molt similar a la dels que van votar 'sí' en la primera pregunta del 9-N. Els partidaris del vot negatiu en un referèndum acordat representarien un de cada quatre electors catalans, mentre que els contraris a qualsevol referèndum sumarien el 15% del total.
GRUPS DE DIMENSIONS MÉS PETITES
L'enquesta també detecta altres grups de dimensions més petites (inferiors al 10%). Entre aquests hi hauria els defensors del referèndum acordat que votarien 'sí' o que no tenen decidit el vot, o els que propugnen la celebració d'un referèndum encara que no sigui acordat però optarien pel vot negatiu.
El dibuix resultant de les dades no admet simplificacions ni falses dicotomies. La qüestió del referèndum és més complexa del que podria semblar, i en cap cas hi ha una majoria clara. Ni per celebrar un referèndum sense acord, ni per proclamar la independència si s'arriba a fer el referèndum. Cap posició té la capacitat, per si mateixa, d'imposar la seva sortida. És obligat, doncs, un acord entre grups diversos.
L'ESPAI INTERMEDI
El bloc més cobejat és el dels que defensen la celebració d'una consulta acordada i legal. Si es parteix de la base que els defensors del referèndum unilateral i els que no volen el referèndum de cap de les maneres no variaran la seva posició, la clau la tenen els que se situen en un punt intermedi i tenen suficient dimensió per atorgar la majoria a uns o altres. Aquest és l'objectiu no dissimulat del flamant Pacte Nacional pel Referèndum, que recull la intenció per part de les forces independentistes d'ampliar la base de suport a la seva causa mitjançant l'acceptació de la hipòtesi (poc plausible) d'un referèndum acordat amb l'Estat, de manera que el procés inclogui fins i tot els que estan disposats a votar 'no' en el cas de celebrar-se una consulta legal.
La clau està en els que se situen en un punt intermedi, objectiu dels independentistes per ampliar el seu suport
Només si aquest grup s'afegeix a la demanda d'un referèndum, aquesta podria quedar legitimada (aquí i a l'exterior) amb una clara participació majoritària, l'element clau per evitar el fantasma de repetir el 9-N (quan tan sols hi va participar el 35% del cens), cosa que posaria el procés independentista en un verdader carreró sense sortida.
¿TÉ LA CLAU LA FISCALIA?
Notícies relacionadesAra bé, com és possible que aquest segment decisiu acabi recolzant la sortida unilateral, en vista que és pràcticament impossible un acord amb el Govern de Rajoy. Aquí està la clau per desconjuntar el procés, ja sigui per fer-lo avançar o per deixar-lo ferit de mort. El sondeig d'EL PERIÓDICO dona algunes claus per entendre els passos immediats que s'estan fent per part de les forces independentistes. Així, malgrat que la gran majoria (a prop del 90%) dels partidaris del referèndum legal defensen que tots, tant ciutadans com polítics, han de complir les lleis i que el respecte a la llei és la base de la democràcia, la majoria d'aquests s'alinea al costat dels favorables al referèndum unilateral quan defensen que jutjar un polític per consultar els ciutadans és atemptar contra la democràcia o que Artur Mas no hauria hagut de ser jutjat pel 9-N.
El procés judicial contra Mas pot haver sigut un element per acostar els partidaris de la via acordada i la unilateral i fer més possible la majoria que necessiten els independentistes, i que ara encara no tenen.
