Navegar el món

Per circumstàncies que no venen al cas, estic llegint novel·les recents en anglès destacades pels lectors. Això em complica seguir les novetats en català, però puc afirmar que Joan-Lluís Lluís i Assiscle Xatot, protagonista d’El navegant, no tenen res per envejar a molt del que em passa per les mans amb etiqueta de shortlisted per a premis internacionals. Per això, l’altre dia vaig voler recomanar a una col·lega nord-americana un llibre de Lluís en anglès... i no vaig poder, perquè no hi ha cap llibre seu traduït a la llengua de Paul Auster i Alice Munro. Una llengua que tradueix molt poc i a la qual és molt difícil accedir, ho sé (la feliç excepció recent és The boys, de Toni Sala)... Però és que tampoc hi ha cap títol traduït al castellà, i mira que els agradaria llegir El dia de l’ós o les Cròniques del déu coix.

Aquest any ja en fa 10 de la presència de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira de Frankfurt, 13 de la participació a la de Guadalajara, a Mèxic, i 15 de la fundació de l’Institut Ramon Llull, organisme que projecta la cultura (i, per tant, la literatura) catalana a l’exterior. Poca broma: a l’abril serem el país convidat de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya. Vull dir que s’ha fet una bona tasca: hi ha un abans i un després per a la promoció internacional de la literatura catalana des que l’IRL existeix, amb diferents tarannàs depenent dels governs i els directors però amb el denominador comú de la feina articulada d’uns bons professionals. Potser ja toca (i més en aquest context d’asfíxia pressupostària) passar de la promoció universal (d’ajudar a la traducció de tot llibre que interessi a algun editor estranger) a la introducció d’elements discrecionals: empènyer per corregir l’anomalia que Lluís no estigui traduït, per exemple. Concentrar esforços a col·locar determinades peces, en comptes d’esperar que ens vinguin a comprar qualsevol cosa. Fa 200 anys Charles Darwin va argumentar que les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més intel·ligents, sinó les que s’adapten millor als canvis.