Dues mirades
No ho entenc
La gent s'ho munta fatal. No té esperit de superació ni s'esforça
iglesias /
¡Òndia, mira, ens ha brotat un Jaguar al garatge! Doncs que bé. Hauria pogut sortir vermell, però, bé, negre també està bé. Més discret. Més sobri. Ui, fixa’t… sembla que apareix un altre cotxe. ¡Visca! Un Range Rover blanc. Diví per anar a la platja. Doncs que bé, ¿no? És que ja ho dic jo, per recollir s’ha de sembrar. Mira que és fàcil. Però la gent no ho té present. I, és clar, els surten escarabats. O llimacs. O pols. Fins i tot, és increïble, n’hi ha que ni tan sols tenen garatge a casa. ¡Que fort!
La gent s’ho munta fatal. És que no té esperit de superació ni s’esforça ni res. A més, mira que és fàcil trobar persones que estan desitjant donar-te un cop de mà. Que si ara un viatget per recuperar forces, que si una festa infantil. I, bé, quan les coses s’esguerren, una indemnització del Congrés dels Diputats, un petit càrrec del partit a la Unió Europea que s’exerceix sense sortir de Madrid… En fi, detalls. Perquè la vida funciona així. Avui per tu i demà per mi. És allò de la cadena de favors, però una mica més prosaic. Una mica més de comissions. El normal, vaja. Però hi ha qui no ho vol entendre. Sobretot, aquells a qui no els brota un Jaguar al garatge.
La veritat és que a mi també em costa comprendre algunes coses. Com, per exemple, que el coletas aquell hagi guanyat en les votacions de Podem. ¿Què li deuen haver vist? No, la veritat és que no entenc tanta agressivitat...
