Combustibles fòssils i ecologisme
La gasolina ecològica
Als supermercats hi ha oli de palma fins a la sopa però també es ven com a ingredient per donar menjar a cotxes i camions
¿Què tenen en comú unes galetes per al berenar i una crema de verdures del supermercat? ¿I unes pizzes a punt per escalfar amb unes crestes precuinades o uns brioixos enfundats en plàstic? Esbrinar-ho és senzill. Al comparar les llistes d’ingredients de cada producte n’hi ha un que apareix en tots, l’oli produït a partir del fruit de la palma africana, el monocultiu del segle XXI, descrit en alguna de les seves múltiples fórmules de bateig: oli de palma, oli de palmiste, greix vegetal (palma), greix vegetal fraccionat i hidrohennadona de palmiste, 'sodium palmitate', estearina de palma ('palm stearin'), palmoleïna o oleïna de palma (palmoleïn), llard de palma o, una cosa més rebuscada, el nom científic de la palma oliera, l’'elaeis guineensis'.
Als supermercats hi ha oli de palma fins a la sopa, però també oli de palma com a ingredient per a donar menjar a cotxes i camions. En concret, la meitat de l’oli de palma que Europa importa –set milions de tones, majoritàriament del Sud-est Asiàtic– es dedica a la producció d’agrodièsel, o biodièsel com els agrada dir a les empreses del sector, perquè així, vestida de verd, els va anar molt bé per aconseguir que el 2003 la Unió Europea n’incentivés l’ús.
Aleshores, des de diferents organitzacions camperoles i ecologistes, ja vam plantejar amb totes les nostres forces el perill d’aquestes polítiques de substitució de combustibles fòssils, tant des de la preocupació per l’encariment dels preus dels aliments bàsics (al comptar amb menys hectàrees per a la seva producció) com per les seves conseqüències ambientals. Però no ha sigut fins a l’any passat que la Unió Europea ha reaccionat. Les evidències i els estudis són molt contundents, com l’informe més recent de Transport & Environment que explica que talar o cremar boscos per donar pas als cultius de les palmes acaba representant que l’oli de palma suposi el 303% més d’emissions que el dièsel fòssil. Tres vegades més de contaminació.
La reacció de la Unió Europea, de totes maneres, és molt tímida ja que permet que fins al 2020 se segueixi consumint la mateixa quantitat que avui, el 7% del consum de combustible en el transport, per acabar el 2030 reduint-ne l’ús fins al 3,8%. Fins i tot em permeto dubtar de si finalment es mantindrà aquesta mesura, perquè si, com diu l’Oil World, el preu de l’oli de palma és el més barat dels últims 15 anys, em temo que les pressions de la indústria (va facturar 13.400 milions el 2014) impedeixin l’aplicació d’aquesta insuficient mesura.
Notícies relacionades
Quan el canvi climàtic ja desprèn icebergs i fa florir ametllers, i quan els interessos econòmics d’aquest coltan viscós són responsables de l’expulsió de molta pagesia de les seves terres i són una de les causes de la violència a Hondures o l’avortament d’un profund procés de pau a Colòmbia, transicions tan lentes i voluntats tan curtes no són acceptables.
