La crisi humanitària dels refugiats
Desactivar un blindatge vergonyós
Hem de treballar en tots els fronts per poder acollir un dia tantes persones desprotegides
Des de fa un any, s’ha parlat molt sobre els refugiats, sobretot i fonamentalment sobre la vergonyosa resposta dels governs europeus. Però poca tinta s’ha gastat per precisar les causes d’aquesta situació. S’oblida parlar de la guerra, dels seus motius, de per què es manté, de qui o quins se’n beneficien i de com actuen davant seu els actors internacionals. Una bona política per a la pau també seria una bona resposta al tema dels refugiats. La política vergonyosa dels governs d’Europa davant una de les causes de la guerra no només és negar-se a rebre refugiats com si es tractés d’una invasió o d’una malaltia contagiosa que posaria en perill l’estabilitat de la societat europea, també és aprofitar aquesta situació per donar la culpa als refugiats de la situació laboral dels autòctons. Si no hi ha treball a Europa no és perquè hi ha gent de fora que ve a «robar-lo», és perquè les polítiques econòmiques d’aquests governs no són les correctes per afavorir el treball.
Tampoc són els diners que s’utilitzarien per a l’acollida dels refugiats els que privarien les societats europees del benestar social, perquè aquests governs utilitzen fortunes que entreguen a tercers perquè continguin els refugiats fora de les seves fronteres (acord UE-Turquia, per exemple). Per tant, és un problema polític, com també ho és la posició del Govern d’Espanya, que té les competències per atorgar la condició jurídica dels sol·licitants de protecció internacional, per atorgar vises de trànsit o humanitàries que permetin l’arribada al nostre territori de persones refugiades, per controlar les fronteres, etc.
LA RESPOSTA CATALANA
Notícies relacionadesI això és el que no acaben de comprendre molts catalans, sobretot els joves que no s’han quedat immòbils davant d’aquest drama humà i han anat personalment durant les seves vacances i amb els seus diners a ajudar a salvar vides humanes a les costes de Grècia i Itàlia. Si Catalunya no aconsegueix l’autorització legal d’acollir, més enllà d’una desobediència, el que es faria és deixar encara més desprotegides les persones que volem ajudar. No tan sols no serien reconeguts els seus drets a sol·licitar asil, sinó que els deixaríem en situació d’immigració il·legal o tràfic de persones amb les conseqüències que coneixem. Això no impedeix que treballem en tots els fronts. Tant als ajuntaments com a la Generalitat i el Parlament. A més, els nostres diputats al Parlament Europeu, o nosaltres mateixos al Congrés i al Senat, no hem escatimat cap intervenció per desactivar el blindatge del Govern.
Ara també li toca a la societat catalana manifestar-se per demostrar que la majoria dels catalans volem acollir éssers humans. Així que no podem fer res més que recolzar, participar i fer una crida conjunta perquè la manifestació organitzada en la unitat per la plataforma Casa Nostra, Casa Vostra sigui tot un èxit, ajudi a desbloquejar la situació i finalment puguem rebre a Catalunya tal com es mereixen aquells homes, dones i sobretot aquells nens que ja no poden esperar més.