Tocables i intocables

Si em demanen que expliqui en quatre línies com van les coses, no tindré més remei que recordar-los que la democràcia espanyola ja va néixer bastant malament. Que després de la duríssima purga de la guerra civil ens van deixar accedir a una democràcia a canvi que l'acceptéssim oblidadissa respecte al que havia passat i presidida per la idea no escrita que en matèria de justícia hi havia tocables i intocables. Aquest era l'enfocament. A la botiga hi havia altres models de democràcia, però el que ens van deixar comprar era únicament aquest.

Amb aquesta gran limitació, a partir d'aquí vam tirar endavant gràcies a la bona voluntat de la majoria de la gent. Però la justícia capada no era l'única trava: vam haver d'acceptar que, com en un conte oriental, conduïssin la barca una barreja de persones prudents i persones covardes, però sense donar-nos opció a distingir qui eren l'un i qui l'altre. Amb el fre posat, no es van anar corregint els problemes a través d'una gradual evolució. I això no va ser tot: al costat d'ells van aconseguir perpetuar-se gran quantitat de vividors de la cutre dreta eterna espanyola i dels anomenats Alts Cossos de l'Estat, establerts a Madrid, que configuren el teixit estructural de l'Estat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta és la meva visió del que ha passat i la clau, crec, del pitjor del que ens passa. L'arma preferida d'aquest últim grup hiperconservador ha sigut sempre el seu ús de la justícia, és a dir, l'elaboració de les lleis, el control a distància dels tribunals i la preservació d'aquell principi que hi ha tocables i intocables. I això és el que grinyola ara, gràcies al fet que els anomenats radicals espavilen els molt adormits i molt conformistes que s'autodenominen políticament correctes. Però quan després d'aquella imatge històrica d'un rei demanant perdó els qui desfilen pels bancs dels acusats comencen a ser polítics (alguns d'ells fins i tot no catalans) o els senyors Urdangarin, és que passa alguna cosa. L'últim intocable imputat és un governador del Banc d'Espanya. Segons l'acusació, en lloc de controlar la banca a Bankia va facilitar l'accés del llop al corral de les ovelles. Semblava que el sistema, covard, el deixaria impune (fins i tot sense la pena de telediari), però no.

¿ARRIBEN ELS CANVIS DE VERITAT?

Amb tot, no es confiïn. És lícit un dubte: no sabem si som davant una nova versió d'El Gatopardo (que canviï alguna cosa perquè no canviï res) o comencen realment temps amb justícia de veritat. Un exemple: alguns de la Gürtel són a la presó, sí, però la trama de corrupció del PP difícilment hauria pogut cometre els seus abusos sense que la direcció del partit, és a dir, Aznar i Rajoy, hi estigués implicada. Passen coses, val més això que res, ¿però els jutjarà a ells la justícia de veritat?