El fictici món de Twitter

Veient el que m’està caient aquesta setmana a les xarxes socials, hi ha hagut qui em va arribar a recomanar que no anés a la manifestació a favor de l’acollida de refugiats que dissabte va desbordar Barcelona. Per sort, no els vaig fer cas. Vaig disfrutar de la mani, vaig disfrutar dels carrers plens d’una ciutadania solidària, i vaig disfrutar comprovant que té molt poc a veure el que passa a Twitter amb el que passa en el món real. Perquè a la mani només vaig rebre afecte, bon rotllo, de gent molt diversa, que em va saludar molt cordialment, en català i en castellà, gent declaradament independentista i gent que no. Res a veure amb aquests micromons carregats d’odi que desgraciadament avui colonitzen Twitter, com per exemple van demostrar ahir mateix els que van amenaçar de mort Oriol Junqueras. 

MÀQUINA DE DESFER INDEPENDENTISTES 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fa anys vaig dir en un programa de La Sexta que segons quins diaris editats a Madrid i alguns dels seus periodistes s’havien convertit en màquines de fabricar independentistes. I aquí segueixen: Eduardo Inda aquesta setmana ho ha tornat a fer. Però avui crec que també s’ha consolidat un sector ultra de l’independentisme que es pot convertir en una màquina de desfer independentistes. Crec que aquest sector no és gaire nombrós, però sí que és molt sorollós, sobretot a Twitter, i d’aquí fan el salt als mitjans amb titulars com Agra polèmica entre X i X. No representen aquest món que defensen amb vehemència i agressivitat, però crec que seria bo que rebessin una resposta interna més gran. Per això vull agrair l’actitud que han mantingut aquesta setmana líders com David Fernández, exdiputat de la CUP, o Jordi Cuixart, president d’una de les associacions més importants del moviment independentista, Òmnium Cultural. Altres han optat per demanar disculpes de forma privada. Millor això que res. Però, insisteixo, tenen poc a veure les lluites entre polítics, periodistes, tertulians o tuiters amb el que es respira al carrer.

BOMBOLLES ARTIFICIALS I A VEGADES NOCIVES

En paral·lel a tota aquesta moguda, estàvem gravant un Salvados sobre l’addicció als mòbils. I un psicòleg, veient que hi estava enganxat, em va recomanar que intentés sortir de Twitter 15 dies. Vaig ser reticent a tenir mòbil, quan gairebé tothom ja en tenia. Vaig aguantar fins a finals dels 90. I quan va arribar l’smartphone, l’aparell em va desbordar. Portava instruccions d’ús tècniques, però sense instruccions d’ús mentals. Quan et compres un smartphone, a cap capsa hi ha  escrit «aquest aparell pot crear addicció». I sí, en crea. No sé si fins a l’extrem de convertir-se en una malaltia. Però el que sí que aconsegueix és desconnectar-nos del món real que ens envolta. En aquest Salvados acceptaré el repte de deixar Twitter momentàniament. Potser li agafo el gust i no hi torno. No ho crec, encara que potser seria una solució per descobrir que es viu molt millor fora de bombolles artificials i, a vegades, nocives.