Memòria perdurable minvant

Florentino Ariza, el protagonista de la novel·la El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Márquez, troba i compra una foto d’estudi de Fermina Daza, la seva estimada, remenant una llibreria de vell. L’hi regala quan tots dos són ja ancians. «Me la vaig fer fa cinquanta anys...», diu ella amb nostàlgia. I recorda el dia en què es va rentar, pentinar, pintar i mudar a consciència per anar al retratista, on passà tot un matí posant.

Conservo diverses fotos de familiars de fa un segle, i fins i tot més, similars a la de Fermina. Van muntades sobre un sòlid cartó fistonejat. La gent encarregava còpies al retratista i les distribuïa entre parents i amics, per això algunes acabaven a les llibreries de vell. Són fotografies molt ben fetes, tirades sobre paper indeleble. Els meus besavis Mònica i Pau encara em miren nítidament des d’una d’aquestes meravelloses fotos, que tinc emmarcada. És del 1890.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’altre dia vaig consultar Le vite, de Giorgio Vasari. La primera edició és de l’any 1550. Conserva intacta aquella portada tan historiada i les planes com acabades d’imprimir. Se’n van fer uns quants centenars d’exemplars només, però aquí els tenim. Per contra, algun dels llibres que vaig publicar fa pocs decennis ja té el paper esgrogueït i les imatges mig esvaïdes. Per no parlar de les meves diapositives de fa només trenta o quaranta anys, quasi totes  descolorides.

Avui dia ens fem ens fem muntanyes de fotos. Però és rar que algú disposi d’un retrat de qualitat, ben enquadrat i il·luminat com cal, editat de manera perdurable. Quina imatge conservaran de nosaltres els nostres besnéts, suposant que puguin obrir els arxius digitals que ara tenim? I què serà de les nostres biblioteques i hemeroteques? Potser les digitalitzaran, però hi haurà programari per llegir-les d’aquí cent anys? Les tauletes cuneïformes sumèries, de modesta però perdurable terra cuita, romanen clarament llegibles cinc mil anys després. Els jeroglífics egipcis gravats en pedra fa tres mil anys, també. Fa pensar.