La clàusula Benet

Air es va concedir el Premi d’Honor a Isabel Clara Simó, i em va fer l’honor de demanar-me que traslladés al Palau de la Música la meva reivindicació del seu nom com a escriptora de primer nivell, que els lectors d’aquest diari coneixen. Em vaig limitar a parlar del descrèdit de la literatura i del crèdit que mereix la seva, molt injustament bufetejada.

Però, com molts, tinc una altra cosa per dir. Tothom sap que el Premi d’Honor s’atorga per la superposició de dos mèrits: la qualitat de l’obra i l’exemplaritat cívica. De manera que si durant la dictadura excloïa els franquistes i els connivents amb el règim, no diré que sense motiu, després discriminava els poc catalanistes, els babèlics, els heterodoxos, ara els antisobiranistes i aviat els processistes.

Com que soc dels que l’hi haurien donat a Josep Pla malgrat que hagués estat espia de Franco, comparteixo bona part de l’argumentari dels que consideren abusiva o distorsionadora l’exigència de bon catalanista. Potser Josep Benet, gran estrateg de la resistència, pensava que mentre Franco fos viu no convenia donar-lo a Pla. D’acord, però després... Pla és l’escriptor més influent de tots els temps en la mentalitat dels catalans, i tampoc devia ser tan contraproduent si som on som. Pla va morir sis anys després de Franco.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Quan Josep Benet va introduir la clàusula de l’exemplaritat, el catalanisme començava a sortir de les catacumbes. ¡Però ara! Segons el mateix criteri que va inspirar Benet, ara hi ha dos milions de catalans exemplars, que també estan exclosos del premi per desconsideració a la seva tasca intel·lectual.

Injust per una banda. Injust per l’altra. Confús per totes. Com més es té en compte la militància més es menysté l’obra. A la cultura el que és de la cultura. Al catalanisme el que és del catalanisme. Toca bifurcar. En nom del pluralisme. Abans que la independència ens agafi amb els pixats al ventre.