LA PENETRACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES

¿Vides (des)connectades?

La connexió és un valor en alça en la societat digital, però com tot a la vida en la seva justa mesura

3
Es llegeix en minuts
jjubierre36695891 nadeu wifi161229104229

jjubierre36695891 nadeu wifi161229104229 / FERRAN NADEU

¿Estàs connectat? Aquesta pregunta forma part de la nostra conversa diària. Sembla que la connexió s’ha convertit en una de les noves necessitats bàsiques humanes, que podria incloure’s en la coneguda piràmide de Maslow. Sense això, especialment sense telèfon mòbil, ens sentim desprotegits i que ens falta alguna cosa. El valor de la connexió actualment té una doble lectura. Fem un repàs a alguns dels seus pros i dels seus contres. Aprenguem a valorar el que ens aporta i a decidir en quins moments estar connectats limita altres ocupacions o menesters.

    

Comencem per avaluar el que és positiu. Les connexions sense fil gratuïtes estan en alça a les nostres ciutats. Els transports públics, autobusos o trens d’alta velocitat, estan anunciant que disposaran de wifi en els seus trajectes habituals durant el 2017. Algunes companyies aèries ja fa temps que ofereixen aquest servei en la seva classe preferent, pagant-lo prèviament. Tot plegat amb l’objectiu d’oferir una millor experiència d’usuari.

    

Les connexions han incorporat nous termes al nostre vocabulari. Wifi ja és un concepte molt conegut, potser els que no tenen tanta popularitat són els 'beacons'. Uns dispositius sense fil que funcionen amb Bluetooth. Cada vegada estan més presents en botigues, hipermercats o grans magatzems. Són els encarregats de recollir dades i amb aquestes ajudar a transformar també la nostra experiència de compra.

Com en una moneda, les connexions tenen la seva cara i la seva creu. Vegem quines limitacions ens poden ocasionar. Fa uns dies, 'The Wall Street Journal' publicava una notícia que explicava que una periodista havia recorregut les cafeteries de Nova York que havien desconnectat el wifi, una de les noves modes en aquella ciutat. Algunes ja no disposaven de xarxa per connectar-se des de feia mesos i altres només des de fa unes setmanes. A més a més, alguns establiments havien també prohibit l’entrada d’ordinadors portàtils. ¿I quina era la notícia? La conversa entre persones havia tornat a Nova York. Ja no tenien clients embadocats amb les seves pantalles, sinó éssers humans que exercien la comunicació entre ells. Em diran que és una exageració i que on està la novetat. Els responc que a les ciutats hiperconnectades, com Nova York, s’està observant un retorn als costums de sempre. Connexió sí, però amb certs límits...

  

 De fet, alguns hotels de Barcelona i d’altres ciutats anuncien limitacions en l’ús de les connexions, especialment a través de les xarxes socials. En concret, no es permet fer fotografies als seus espais comuns per salvaguardar la privacitat dels seus clients. Així mateix, diversos establiments promocionen caps de setmana détox, no només referits a una alimentació saludable, sinó també per desconnectar totalment dels telèfons mòbils. 

    

Com a consumidors som conscients del valor monetari de la connexió. Ja forma part del nostre dia a dia el fet d’estar pendents de quantes dades disposo al meu mòbil per consumir. I quan finalitzen les gigues, recorrem a familiars i amics i els preguntem: ¿comparteixes? Aquesta realitat ens ha creat consciència  que és imprescindible administrar les connexions, si no volem incrementar les nostres factures. Aquest aprenentatge també l’hem d’aplicar al nostre entorn més personal.

  

 Aquesta administració de les nostres connexions personals està lligada a un concepte al qual avui no s’atorga suficient atenció: preservar els espais privats. En altres paraules, ¿quins límits té la nostra privacitat? Les connexions, especialment a través de les xarxes socials, formen part de la nostra quotidianitat, però hem de ser conscients del que volem mostrar i compartir. Recordem que una vegada està en l’espai digital cedim el control de la distribució d’aquestes dades. Compartir sí, però amb intel·ligència.

A finals de l’any passat, els usuaris de Facebook tenien al seu mur la possibilitat d’activar el resum dels fets més rellevants del 2016. El que més cridava l’atenció era el nombre de 'm’agrada' de cada usuari. Un bon exemple del que significa quantificar les nostres experiències de vida connectada. Per a alguns, aquesta dada pot resultar anecdòtica; per a altres, és un toc d’atenció per saber quant temps dediquem a les xarxes socials i valorar si aquest temps que hi dediquem val la pena o el podríem destinar a altres activitats.

Notícies relacionades

    

En definitiva, la connexió és un valor en alça en la societat digital, però, com tot a la vida, en la justa mesura. La clau està a decidir en quins àmbits es vol una vida connectada o desconnectada.