¡Balleu, balleu!

Ho ha dit Josep Maria Pou, que potser és la persona que en sap més, de musicals, en aquest país: «Vivim temps d’angoixa, i el musical, com a gènere, té una gran virtut. Ens evadim i som feliços durant un parell d’hores». Potser és per això que 'La la land' serà la gran triomfadora dels Oscar. No sé si evadeix, perquè també planteja problemes, inquietuds, passions i errors, amors i despropòsits, però sí que aconsegueix la creació d’una atmosfera inusual, una bombolla en la qual – si t’hi deixes transportar – ets feliç perquè la forma, les regles del musical, creen un sentit, una mirada al món que ens envolta.  

Els clàssics asseguren que la principal virtut d’una obra de ficció es concreta en allò que anomenen, com feia Coleridge, la «suspensió de la incredulitat». En el marc de la ficció, cauen els murs de prevenció del lector (o de l’espectador) per tal d’endinsar-se en un territori on tot ha de ser creïble per la força que imprimeix la forma. 

BOJOS PER LA DANSA

Notícies relacionades

Quan i on veure la gala dels Oscars 2017

Josep Maria Pou: "Em sento decebut, escèptic i molt, molt, molt cabrejat"

El musical és el gènere on aquesta «suspensió» és més necessària. No hi entren aquells que no entenen com, enmig d’un diàleg, un dels protagonistes comença a ballar i a cantar. ¿Ho somia? ¿Ho fa de debò? ¿Està boig?

Boig per la dansa, com els milers de persones de tot el món que refan el Nelken-Line de Pina Bausch per a la cadena ZDF/ARTE. Passen les estacions i es repeteixen els gestos i la cadència en una llarga caminada dansada. Ballar a favor de la vida.