EL SISTEMA TERRITORIAL

Finançament en una Espanya federal

Necessitem més confiança mútua, transparència i cooperació entre tots els governs per gestionar els recursos que els ciutadans posen a la seva disposició pagant impostos

3
Es llegeix en minuts
dcaminal36904954 madrid  17 01 2017   politica  vi conferencias de presidente170117101556

dcaminal36904954 madrid 17 01 2017 politica vi conferencias de presidente170117101556 / JOSE LUIS ROCA

Que l'aposta independentista a Catalunya acabi fracassant és més que probable. La qüestió llavors -aviat- serà: ¿què passarà amb l'organització territorial d'Espanya? En la meva opinió hi ha dues possibilitats: un retrocés en la capacitat d'autogovern o un pas endavant cap a una Constitució federal. Molts pensem que l'única via per articular la convivència serà aquesta última, és a dir renovar el pacte social amb més unió i més respecte de la diversitat.

Per fer-ho, llegint els especialistes en Dret Constitucional sabem que, entre altres reformes, serà necessari clarificar la distribució competencial entre nivells de govern, crear institucions i mecanismes que permetin conformar les decisions col·lectives (Senat, conferència de presidents o similar), i acordar símbols en què tots ens sentim còmodes. A més, s'haurà d'instaurar un nou sistema de finançament territorialfinançament territorial. Això exigirà aprofitar el que hi ha hagut de positiu aquests 40 anys de democràcia i millorar allò que hem fet malament. El finançament territorial consistirà a reforçar la responsabilitat tributària, establir un criteri acceptat d'igualtat i millorar la cooperació mitjançant una cultura federal. 

Aconseguir un sistema  de finançament federal és possible si es resol el problema polític de fons: de quina manera volem seguir vivint junts

MÉS RESPONSABILITAT

L'autonomia en matèria d'impostos de Catalunya (i les altres comunitats de règim comú) és notable. Per exemple, quan va accedir a la presidència de la Generalitat, Artur Mas va decidir deixar de recaptar 261 milions d'euros, l'1,1% dels ingressos d'aquell any (2011), ampliant la reforma de l'impost de successions i donacions. Més significativa és la possibilitat d'alterar l'IRPF, ja que Catalunya és competent sobre el 50% de la tarifa. No obstant, la Generalitat no va poder recaptar un euro per recepta, ni se li permet modificar el tipus d'IVA, entre altres limitacions. En una Espanya federal s'ha d'aconseguir que la capacitat autònoma per recaptar impostos sigui més gran i que els electors ho percebin així quan voten. Són possibles diverses fórmules, però totes requereixen més confiança entre les institucions. Per exemple, si s'optés per separar totalment en dues parts l'IRPF, seria imprescindible una agència tributària única i integrada, al servei de totes les administracions i amb una governança determinada per un Senat federal, que representés bé els territoris.

MÉS IGUALTAT

Actualment els recursos disponibles per a polítiques sanitàries, educatives i socials al País Basc i Navarra dupliquen el de la resta de comunitats, cosa que representa un grau de desigualtat insuportable. Una Espanya federal hauria de reduir de forma gradual les diferències financeres amb els territoris forals. Existeixen fórmules per fer-ho, respectuoses amb el concert i el conveni, que conduirien a una contribució més solidària amb la resta d'Espanya.

Per una altra part, no s'ha aconseguit fins ara fer explícit el criteri d'igualtat. Una opció, que és generalment acceptada, seria igualar el finançament per habitant dels serveis competència de les comunitats, una vegada es tenen en compte els indicadors de necessitat i, òbviament, per a un esforç fiscal estàndard. Aquest objectiu respecta l'ordinalitat i és factible, però exigeix dotar el Govern central (o federal) d'eines eficaces per realitzar polítiques de desenvolupament que contribueixin a la convergència regional. Així, el Fons de Compensació Interterritorial hauria de ser un instrument reforçat.

MÉS CULTURA FEDERAL

Notícies relacionades

En la nostra història recent hem patit una notable falta de transparència que ha perjudicat la rendició de comptes democràtica i la confiança en les institucions. Per exemple, a Catalunya ha sigut possible abaixar els impostos als més rics i construir alhora el missatge d'“Espanya ens roba”, feliçment desmuntat per Josep Borrell (a ‘Las cuentas y los cuentos de la independencia’, amb J. Llorach). Però també a la resta d'Espanya es creia que la política del peix al cove ocultava favors insondables a Catalunya.

Necessitem més confiança mútua, transparència i més cooperació entre tots els governs per gestionar els recursos que els ciutadans posen a la seva disposició pagant impostos. En suma, aconseguir un sistema de finançament federal és possible si es resol el problema polític de fons: de quina manera volem seguir vivint junts. Les opcions reals són recentralitzar o apostar per més autogovern. Confiem que entre tots siguem capaços de contribuir a fer una Espanya millor, probablement federal.