Mesura cautelar molt poc cautelar

La decisió de l’Audiència de Palma ens ha sorprès. Així com considero que la sentència del cas és benigna, però perquè les acusacions no van saber fonamentar adequadament les seves tesis, les mesures cautelars dictades ahir contra Iñaki Urdangarin i Diego Torres semblen molt lleugeres, dispars i discutibles.

Una vegada dictada sentència amb pena greu de presó (més de cinc anys), les mesures cautelars pretenen assegurar que el condemnat estarà a disposició dels tribunals per,  en el seu cas, executar la condemna. Fins i tot respectant, com ha de ser, la presumpció d’innocència i la provisionalitat de la condemna ja dictada, sustentar que no existeix risc de fuga, perquè fins ara els condemnats no s’han fugat, és  arriscat. La situació abans i després de la sentència és diametralment oposada: abans no hi havia condemna, ara sí i greu.

En segon terme, xoca mantenir l’arrelament d’Urdangarin a Espanya quan viu a Suïssa. Tot queda a comparèixer davant un jutjat de Ginebra cada primer de mes. Xoca també que les restriccions imposades a Torres siguin més fèrries que les imposades al cunyat del Rei. Urdangarin pot moure’s lliurement per la Unió Europea, fins i tot no sent Suïssa membre de la UE. El seu exsoci només pot sortir d’Espanya amb permís i se li retira el passaport. És veritat que ha sigut condemnat a dos anys més, però la diferència és, aquí, peccata minuta.

Resulta igualment significatiu que les mesures reals (fiances, avals, embargaments…) es remetin a un moment posterior. Cert que la visteta està prevista per establir judicialment situacions personals, és a dir, la pèrdua o restriccions de la llibertat. Però per economia processal i per haver-se sol·licitat, res impedia que s’haguessin acordat també ahir.

ERRADA DELS ACUSADORS

Un quart punt requereix ser subratllat. Una altra vegada fallen les acusacions. Van fallar en el judici oral i van tornar a fallar ahir quan, expressament, l’acte de l’Audiència de Palma esmenta que, a part de la gravetat de la pena, no han argumentat ni han provat cap altre element motivador d’acordar una mesura cautelar més greu que la que s’ha adoptat.

Notícies relacionades

L'Audiència de Palma sentencia aquest divendres el 'cas Nóos'

Twitter era una cerveseria de Múnic

Com a colofó convé estar atents amb el futur processal del cas Nóos. En efecte, els condemnats recorreran; tot i que no, és clar, els absolts. La pregunta és: ¿què farà la fiscalia? Saber si es recorrerà la sentència o no resulta capital.

UN RECURS INCERT

En primer terme, ¿el fiscal Horrach anunciarà el recurs? Si no ho fa, ¿serà per indicació del fiscal en cap de les Balears o de la Fiscalia General de l’Estat? Si finalment es presenta el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, és la Fiscalia de Sala davant l’alt tribunal qui decideix si el recurs és sustentable i, per tant, si el manté i defensa davant d’aquell tribunal o bé desisteix. No és infreqüent aquest desistiment. A veure si tenim una altra sorpresa i l’acusació pública deixa que el procés segueixi com si no anés amb ella. Continuarà.