"Circumstàncies de sobres conegudes"

A ulls d'una ciutadania perplexa i descreguda, la reputació de la Corona i la de la justícia espanyola van guanyar punts el dia que la infanta Cristina va seure al banc dels acusats. Fos quin fos el desenllaç del judici del 'cas Nóos', que la seva pertinença a la família del Rei no l'eximís de la vista oral apuntalava la cèlebre asserció del seu pare: «La justícia és igual per a tots.»

Sense entrar en disquisicions jurídiques sobre els fonaments de la sentència, la recent absolució de Cristina de Borbó, però sobretot la condemna imposada al seu marit --dulcificada gràcies a una infinitat d'atenuants-- ha pogut deixar un regust agredolç en moltes boques. Llavis en què sens dubte s'haurà dibuixat una ganyota de disgust davant la decisió de l'Audiència de Palma de deixar lliure Iñaki UrdangarinIñaki Urdangarin, permetent-li que segueixi vivint al seu domicili a Suïssa sense imposar-li ni tan sols la simbòlica fiança que en nom del ministeri públic reclamava el fiscal Pedro Horrach, mentre el Suprem no resolgui els recursos i ratifiqui, temperi o revoqui la sentència condemnatòria.

A aclarir la impressió que la justícia és més igual per a uns que per a uns altres no contribueixen els arguments esgrimits per les magistrades per mantenir en llibertat provisional Urdangarin, condemnat a sis anys i tres mesos de presó per diversos delictes de corrupció, amb l'única obligació de comparèixer mensualment davant un jutge de Ginebra. Ses senyories addueixen que no pertoca decretar presó provisional per a Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, al no apreciar-se risc de fuga, perquè tots dos han respost sempre puntuals a les crides de la justícia i «disposen d'arrelament suficient (familiar, social, laboral) en territori nacional, especialment Don Ignacio Urdangarin, les particulars circumstàncies del qual, de sobres conegudes, ens eximeixen de fer-ne una anàlisi detallada». 

Notícies relacionades

Urdangarin se salva per ara de la presó pel seu "arrelament i conducta"

Urdangarin, crònica d'una llibertat anunciada

Davant un enunciat tan enigmàtic, es pot sospitar que si el tribunal evita aquestes «circumstàncies» no és perquè siguin de sobres conegudes, sinó perquè resultaria incòmode, i qui sap si impertinent, desgranar-les en un text judicial de domini públic. Perquè l'«arrelament» del marit de la infanta en «territori nacional», tenint en compte que viu a Suïssa, només pot entroncar amb la seva família política a Espanya, o amb el fet que, per tractar-se de qui es tracta, disposi d'escorta policial. Per això, mentre les jutges ordenaven privar de passaport Torres per assegurar-se que no fuig d'Espanya, Urdangarin va poder exhibir el seu a l'embarcar rumb a Ginebra.

Si el 'cas Nóos' va ser, el 2015, un dels detonants de la successió al capdavant de la Corona, la seva resolució dos anys més tard a l'Audiència de Palma no ha sigut la millor de les notícies per a la institució monàrquica. L'alarma social davant la plaga de la corrupció, la gravetat dels delictes enjudiciats i la previsible exoneració de la infanta Cristina aconsellaven que, per dissipar qualsevol sospita de favoritisme, tant la condemna d'Urdangarin i el seu soci com la seva posterior aplicació resultessin clarament exemplaritzants. Des d'aquesta òptica, la sentència ha sigut una oportunitat perduda.