Urdangarin, Rato i la justícia

La coincidència ahir de la sentència de l’Audiència Nacional sobre les targetes black i la decisió de l’Audiència de Palma sobre si mantenia la llibertat condicional d’Iñaki Urdangarin van tornar a col·locar al centre del debat públic el paper de la justícia i la seva capacitat per tractar tots els ciutadans de la mateixa manera. A Madrid, l’Audiència Nacional va condemnar l’expresident de Bankia Rodrigo Rato a quatre anys i sis mesos de presó i l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa a sis anys per delicte continuat d’apropiació indeguda per l’ús de les targetes black de Caja Madrid i Bankia entre els anys 2003 i 2012. La resta dels 65 acusats han sigut condemnats a penes que oscil·len entre els tres mesos i els sis anys de presó. A Palma de Mallorca, l’Audiència de Palma va decidir que el marit de la infanta Cristina no entrarà a la presó de manera preventiva després d’haver sigut condemnat a sis anys i tres mesos pel cas Nóos.

Notícies relacionades

Indignació i mofes als mems sobre la llibertat sense fiança d'Urdangarin

Montoro diu que els indicis delictius de Rato són "lamentables", però subratlla que els va descobrir Hisenda

El tribunal argumenta la concessió de la llibertat provisional sense fiança per al cunyat de Felip VI en el fet que disposa d’«arrelament suficient en territori nacional». Sense oblidar el fet que la condemna que penja sobre Urdangarin és provisional, és comprensible que per a una part de la ciutadania l’arrelament del gendre de Joan Carles I sigui difícil d’entendre, ja que resideix a Suïssa amb la seva família i el tribunal li permet desplaçar-se fora de la UE sempre que ho comuniqui.  A l’exsoci d’Urdangarin, Diego Torres, també se li manté la llibertat condicional però se li prohibeix sortir d’Espanya i se li ha retirat el passaport.

L’indiscutible pes simbòlic del cas Noós donada la vinculació amb la Casa Reial dels implicats fa que el procés sigui observat amb lupa, i així passarà fins al seu desenllaç definitiu, ja que ara comença la fase de recursos.  També és innegable el pes simbòlic i polític que Rato, exvicepresident del Govern i cara clau de l’etapa de José María Aznar al capdavant del Govern, hagi sigut condemnat a presó. Com en el cas Nóos, el procés judicial encara no s’ha acabat, i per això encara es desconeix si Rato i Blesa acabaran entrant a la presó. De la mateixa manera que la pena de telediari és injusta, la justícia ha de vetllar per mantenir la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. Ni escarments públics ni privilegis. Justícia és l’única cosa que s’ha d’exigir.