Les pròximes eleccions a França

Marine Le Pen, aspirant a Trump

La líder ultra defensa els mateixos eslògans que van impulsar el president dels EUA: seguretat, ordre i cop a les elits

2
Es llegeix en minuts
icoy37178303 le pen170205173718

icoy37178303 le pen170205173718 / Michel Euler

Per si l’ambient a França  pocs mesos abans de les eleccions presidencials i legislatives no fos prou impredictible i volàtil, el portal Breitbart va manifestar el seu interès per obrir una edició a França. Tenint en compte el que va passar a les eleccions dels EUA, això no és una bona notícia per a (gairebé) ningú, especialment tenint en compte la guerra freda de la informació que es lliura a Europa. El 14 de febrer passat, Richard Ferrand, secretari general del moviment En Marche!, va denunciar a 'Le Monde' els atacs suposadament vinguts de Rússia contra el candidat Emmanuel Macron. Per la seva banda, el Govern francès, per lluitar contra els rumors i les teories complotistes que circulen per les xarxes socials, ha dedicat una web, denominada On te manipule, destinada a instruir els ciutadans sobre els processos de manipulació a les xarxes.

Encara que el frenesí dels mitjans de comunicació faci pensar que aquest és un fenomen nou, no ho és pas i ens remet als períodes més foscos d’Europa. L’escriptor Joseph Roth descriu la utilització de la premsa a l’Alemanya prehitleriana a través de la figura del subtinent Theodor Lohse al llibre 'La tela de araña': «Al darrere de cada esdeveniment, per poc equívoc que fos, hi percebia un vel que recobria misteris i dissimulava la realitat dels fets (…) Quan (l’article) estava imprès, guanyava seguretat i quan agafava la ploma, no dubtava de l’exactitud del que s’havia proposat insinuar amb circumspecció. Un cop rellegit el manuscrit, estava completament segur i esborrava els termes eufemístics, els pot ser i tots els probablement. Escrivia com un home que havia mirat al darrere del decorat».

Marine 2017

Notícies relacionades

«Pescar en aigua tèrbola a molts agrada», diu el refrany. Sobre aquestaes aigües tèrboles són sobre les quals Marine Le Pen, com Donald Trump, vol imposar-se com una alternativa a un món descrit com un caos. El projecte per al 2017, tal com fa constar en el seu programa electoral, no ofereix cap dubte: recobrar una sobirania a nivell monetari, legislatiu, territorial i econòmic, és a dir, un referèndum sobre Europa; acabar amb la «immigració incontrolada», instaurar un «proteccionisme intel·ligent» i un «patriotisme econòmic». Termes imprecisos, però també eslògans atraients com els que van impulsar Trump: seguretat, ordre i cop a les elits.

Segons l’última enquesta d’Ifop, el 26% de l’electorat francès donaria suport a Le Pen, pel 19,5% de Macron i el 18,5% de Fillon (només el 14% votaria el socialista Hamon). Tenint en compte aquestes xifres, cal preguntar-se seriosament, com en el cas de Trump, si el corrent de desinformació és la causa que els ciutadans s’inclinin per projectes que qüestionen els pilars sobre els quals s’han construït les democràcies occidentals els últims 50 anys, o si no són més que una mostra més del desig d’acabar amb tot.