L'AUGE DE LA XENOFÒBIA
Els més febles, primer
L'únic camí per arribar a viure en societats justes i agermanades és prioritzar la solidaritat amb els més pobres
Concert ’Volem acollir’ a favor de les persones refugiades, al Palau Sant Jordi. /
«Tots som conscients del perill que afrontem de perdre la nostra identitat. Ha arribat l’hora de dir en veu alta i sense por allò que tots pensem: que ja n’hi ha prou, que els de casa som primer i no pas els immigrants. Amb la teva ajuda, tots plegats podrem decidir el futur del nostre país». No, no es tracta d’una frase de Donald Trump. Pertany al manifest amb què es presenta Som identitaris, la formació política creada per Josep Anglada després que el fessin fora de Plataforma per Catalunya, organització xenòfoba inspirada i creada per ell ara fa 15 anys.
Primer els de casa va ser un dels lemes que més va utilitzar Plataforma per Catalunya en les seves campanyes. Trump acaba d’arribar a la presidència dels Estats Units convencent milions de votants que defensarà els seus interessos per davant dels dels ciutadans d’altres països. America first, deia i diu.
És una frase que resumeix bé la filosofia de una bona colla de partits polítics i opcions electorals. Molts cartells de la campanya de Jordi Pujol per ser reelegit president de la Generalitat l’any 1999 estaven encapçalats per unes lletres enormes: «Catalunya, primer». El procés català dels darrers anys es pot interpretar com una actualització corregida i augmentada d’aquella crida pujolista.
Amb el lema Finlàndia primer es va anar obrint camí un partit, que primer es va dir Finlandesos autèntics i després Partit dels finlandesos. A les eleccions generals del 2015 va aconseguir entrar al govern. Amb el compromís de defensar primer els interessos dels de casa davant dels dels de fora, Marine Le Pen (Front Nacional) i Geert Wilders (Partit de la Llibertat), acaronen possibles èxits electorals propers a França i Àustria.
Drets postergats
Quan es plantegen campanyes i programes electorals assenyalant quins ciutadans tenen prioritat a l’hora de ser atesos i defensats, la solidaritat queda arraconada. Els drets dels immigrants queden postergats. L’aversió vers els que procedeixen de regions amb tradicions culturals i religioses diferents es fa més visible.
És ben cert que al costat d’aquestes propostes, n’hi ha que apel·len a superar les diferències entre nacionals i immigrants, entre ciutadans de primera i forans. Al govern de Finlàndia hi ha ministres que diuen que primer els de casa, però el president d’aquest govern, Juha Sipila, ha ofert la seva per allotjar refugiats que han arribat al país els darrers mesos.
Notícies relacionades
Si realment es vol que Casa Nostra sigui Casa Vostra, com reivindica la iniciativa de suport als refugiats que va organitzar un concert, l’11 de febrer, al Palau Sant Jordi i una gran manifestació a Barcelona, el 18 de febrer, s’hauria de situar la paraula solidaritat en el primer pla del debat polític i social. Que primer no fossin els països o els ciutadans nacionals, en abstracte, sinó els col·lectius més febles. Prioritzant la solidaritat amb els més pobres potser no es guanyen vots o unes eleccions, però és com cal confiar que, tard o d’hora, arribem a viure en uns països i unes societats justes i agermanades.
