La mobilitat a les grans urbs
El vianant a la ciutat
El bon urbanisme ha de facilitar les millors condicions possibles per fer més agradable la presència del vianant en l'espai de tots
cmontanyes33696038 barcelona 28 04 2016 tema plazas sin alma pl tetu160507162453 /
Considero que per tractar aquest tema primer cal remetre’s al model de ciutat i és que el d’arrel mediterrània és precisament el que crea vida urbana a l’espai públic a causa d’un excel·lent clima amb sol, bona temperatura i poca pluja que convida a fer acte de presència als carrers per diferents motius pràctics però també pel simple plaer de passejar, inclòs fer estades en bancs públics o terrasses de bars. D’aquesta manera el vianant pren protagonisme i el bon urbanisme ha de facilitar les millors condicions possibles per fer més agradable la seva presencia a l’espai de tots.
Ara bé, fa algun temps que el vianant gaudia d’unes condicions suficientment acceptables en els seus recorreguts per la ciutat però, malauradament, aquesta situació ha anat empitjorant. Causes?. La lenta però implacable invasió de l’espai públic per part del transport rodat: primer els cotxes i després si han anat afegint les motos i les bicicletes. En aquest sentit Barcelona fa més palès el problema per la seva dimensió però també es pot extrapolar a altres ciutats amb la deguda proporcionalitat. Evidentment, capgirar la situació actual és difícil i més quan es vol fer-ho a l’interior de la ciutat construïda que és l’únic lloc on s’ha pogut posar de relleu aquesta problemàtica.
Des del punt de vista dels vianants, els inconvenients que ocasionen els vehicles són variats: contaminació, soroll, risc d’accidents i amb l’especial esment de la gran ocupació de l’espai públic tant per circular com per aparcar. Algun problema se solucionarà en el proper futur mitjançant l’aplicació de electricitat als vehicles però romandran els altres. S’hi afegeix l’intolerable grau d’incivisme d’alguns conductors, (especialment motoristes i però també ciclistes) per les indesitjables interferències a les voreres que mai cap vehicle hauria d’envair i que causen una evident incomoditat.
L'EQUILIBRI NECESSARI
Tot això no vol pas dir adoptar una oposició a cotxes i motos sinó atendre degudament els vianants. Caldria arribar a un equilibri entre les dues necessitats: el passeig tranquil dels uns i els necessaris desplaçaments en vehicle dels altres i si, per exemple, s’augmenta l’espai destinat a l’aparcament de motos (com s’està fent) cal reduir la superfície de la calçada i alhora, controlar estretament el comportament dels conductors incívics. tots.
S'hauria d'arribar S'hauria d'arribar a un equilibri entre el passeig tranquil d'uns i els desplaçaments en vehicle d'altres
La qualitat de vida reclama que el passeig pels carrers sigui tranquil i plaent per poder gaudir de l’espai públic que ens ofereix l’esplèndid clima. S’ha de reconèixer que és difícil fer-ho en la ciutat actual perquè el problema és complex. A més a més, es complica a l’intentar resoldre la necessària provisió de garatges i aparcaments. Tota aquesta política ha d’anar acompanyada d’una ampliació de la xarxa de transport públic amb especial esment del metro en les ciutats grans.
És tracta, doncs, de retornar el respecte al vianant fent un seguiment dels infractors però sense oblidar la mobilitat dels vehicles. Insisteixo, és un tema ardu que exigeix tenir les idees clares i practicar una ferma política per part del govern municipal.
