Dues mirades
Gest i guió
En uns dies en què dir la veritat sembla un acte valerós, el productor de 'La La Land' simplement va tenir la intuïció d'aprofitar el moment al desfer l'error sobre la millor pel·lícula
/
Hi ha uns quants detalls de l'error monumental dels Oscars que, vistos amb calma, són divertits. Els dubtes de Warren Beatty, per exemple; la decisió inconscient de Faye Dunaway, que tira pel tros; els agraïments dels productors abans de saber que l’anunci era erroni; les corredisses del regidor que mira de posar ordre; la cara d’estupefacció d’Emma Stone; les converses nervioses de tots els altres; els rostres compungits. I, aleshores, en un moment de lucidesa, la reacció furibunda de Jordan Horowitz, el productor de 'La La Land', que s’acosta al micròfon i demana, exigeix, que els membres de 'Moonlight' pugin a l’escenari a recollir el premi que els pertoca.
És molt curiosa aquesta escena, perquè té dues lectures. Hi pot haver –de fet, ja ha succeït– qui pensi que es tracta d’una reacció irada que menysprea el premi: el productor el rebota contra l’organització que comet un error tan dolorós. Però la segona eleva Horowitz a l’altura d’un heroi nacional. El 'Washington Post' ha dit que és el 'truth-teller' que ara tots necessitem. És a dir, el que explica la veritat. En uns dies en què dir la veritat sembla un acte valerós, Horowitz simplement va tenir la intuïció d’aprofitar el moment. Abans d’allargar l’agonia i provocar un daltabaix encara més fenomenal, va preferir passar a la història del 'show business' amb un gest que convertia l’instant terrible i delicat en bellesa solidària. Per mi que hi havia un guió.
