Catalunya protegeix les herències digitals

L’expansió de l’univers digital planteja, en paral·lel a una miríada de facilitats per a la vida quotidiana, situacions noves des del punt de vista legal i ètic. El caràcter imperible del que un ciutadà diposita a les xarxes, ja sigui per a ús privat o d’accés públic, va suscitar ja fa anys una pregunta inquietant: ¿què passa amb la trajectòria i el patrimoni digital d’una persona quan es mor? Si sovint el control d’aquests continguts personals ja resulta difícil en vida, el problema s’aguditza després de la mort, de vegades amb doloroses conseqüències per als familiars, que veuen amb impotència com el llegat d’aquest ésser pròxim és atacat, manipulat o fins i tot apropiat. A Catalunya ha de contribuir a evitar aquestes situacions i a posar ordre en els llegats digitals un avantprojecte de llei aprovat per la Generalitat que preveu un registre similar al de les últimes voluntats existent per a la realitat física. En essència, l’interessat podrà designar un hereu digital encara que no hagi fet un testament convencional, la qual cosa hauria de facilitar l’ús del registre. Però també sobresurt en el text que els pares o els responsables de menors o de persones incapacitades per circumstàncies sobrevingudes podran obtenir l’esborrat de continguts que vagin contra els interessos d’aquells que estan en estat d’indefensió. L’aplicació efectiva de la llei –pionera a Espanya– necessitarà l’actitud receptiva dels gegants d’internet, però sens dubte suposa un avanç en la protecció de drets personals.