l'opinió
L'Europa fragmentada
En el seu afany per allunyar el problema de les seves consciències, la UE tanca les rutes migratòries més lògiques i només deixa com a alternativa les més arriscades
Rescate de Proactiva Open Arms en la costa libia, el 17 de febrero. /
Anotin-ho bé: Europa podria evitar moltes de les morts al mar Mediterrani o en la ruta terrestre que segueixen els refugiats.
Com: activant el dret a sol·licitar asil a les ambaixades i als consolats europeus situats als països d’origen o de trànsit de les persones que migren. És a dir, obrint rutes legals d’entrada a Europa. Moltes de les persones que arriben al nostre continent des del Pròxim Orient paguen fins a 5.000 euros a les màfies per travessar un mar i sis fronteres. És a dir, tenen diners suficients per comprar un bitllet d’avió que els traslladaria a qualsevol país europeu sense necessitat de posar en perill la seva vida.
¿Per què això és impossible?: perquè la Unió Europea gairebé no atorga visats d’entrada des del país d’origen a persones que s’escapen de la guerra o de la persecució. Prefereix condemnar potencials refugiats a haver de recórrer a rutes clandestines cada vegada més perilloses. En el seu afany per externalitzar fronteres per allunyar el problema de les seves consciències, tanca els trajectes més lògics i únicament deixa com a alternativa els camins més arriscats.
Així ho ha denunciat aquesta setmana l’ACNUR, l’organisme de l’ONU per als refugiats, que alerta de les restriccions frontereres a Europa i situa el focus a Itàlia com a nou receptor de persones migrants en detriment de Grècia després del tancament de la ruta dels Balcans i l’acord entre la Unió Europea i Turquia. El 2016, 181.436 persones van arribar per mar a territori italià; d’aquestes, el 90% procedia de les costes líbies, és a dir, havien recorregut una de les rutes més perilloses que hi ha actualment. Gairebé 26.000 eren menors no acompanyats.
En un altre informe difós també aquesta setmana, Unicef entrevista 80 dones i 42 nens en territori libi. Tres de cada quatre menors enquestats afirmen haver patit violència, assetjament o agressions a mans d’adults durant el seu trajecte i la meitat asseguren que van ser víctimes de pallisses o d’altres abusos físics. Les dones no ho expliquen fàcilment, però si es conviu amb elles diversos dies, recorrent quilòmetres i assumint riscos, senten més confiança per compartir les seves vivències, i no són poques les que relaten robatoris, pallisses o agressions sexuals.
GIMCANES DE MORT
Europa és responsable directa de la mort d’almenys 5.096 persones que es van ofegar al Mediterrani el 2016. Els nostres governs taponen les rutes més raonables i tracen les més perilloses, erigint-se com a dissenyadors intel·lectuals de les tètriques gimcanes que imposen als altres com a úniques rutes possibles.
Notícies relacionades
Des de la seva torre de marfil de portes tancades i de llocs exclusius, el continent europeu contempla, impàvid, les ensopegades, els ofecs, els segrestos, els traumes que la seva insolidaritat genera. I espera els supervivents per repartir entre ells feina precària i semiesclava. John Berger va escriure que acceptar la desigualtat com una cosa natural ens converteix en éssers fragmentats. Els principis de l’Europa nascuda després de la segona guerra mundial cauen a trossos, amb els drets humans esquerdats.
