Millet ens va enganyar a tots

Recordo molt bé la sensació d'incredulitat que em va envair aquell matí del 22 de juliol de fa gairebé 8 anys quan em vaig assabentar que la policia havia registrat el Palau de la Música. Diguem-ho clarament: Millet era sens dubte el prototip de burgès il·lustrat, prohom de la ciutat, artífex exitós del renéixer del Palau. I aquesta sensació crec que va ser compartida per la immensa majoria de la societat catalana. Millet ens havia enganyat a tots sense excepció, per això desconfio d'aquells que ara diuen 'jo ja ho veia venir'. Però no és objecte d'aquestes línies valorar com va poder passar.

Durant els dies i setmanes posteriors, i malgrat els intents de Millet, va anar quedant clar que havia efectuat un espoli sistemàtic del Palau. Les institucions i la societat civil van reaccionar amb rapidesa i celeritat per aturar la situació, que era delicada. S'havia de preservar el normal funcionament de la institució, que estava escapçada i sense rumb, i a la vegada s'havia de bussejar a l'interior per esbrinar la magnitud del mal i iniciar totes les accions necessàries per preservar la integritat i el bon nom del Palau i perseguir els culpables.

El ràpid nomenament d'una presidenta i un director general va ser l'inici de la normalització de la Institució. El tàndem de Mariona Carulla i Joan Llinares va començar una decidida actuació en tots els fronts. En particular l'experiència de Llinares a la gerència d'altres institucions va permetre restablir en un curt termini la normalitat administrativa. En paral·lel i amb l'ajuda de professionals de reconegut prestigi es va recopilar tota la informació necessària per iniciar les corresponents accions jurídiques. Així mateix es va procedir a racionalitzar l'estructura administrativa, comptable i jurídica del Palau, i es van instaurar els necessaris mecanismes de control, entre ells la creació d'una comissió de comptes delegada del patronat formada per Maria Angels Vallvé, Leopoldo Rodés i jo mateix com a president. Durant aquest primer període no es va descuidar el vessant artístic, que és l'ànima del Palau, sinó que la programació va millorar.

TURBULÈNCIES SUPERADES

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una vegada estabilitzada la situació i complerta amb nota la tasca encomanada a Llinares, es va procedir al nomenament com a nou director general del Palau de Joan Oller. El seu perfil professional amb amplis coneixements de gestió i artístics era l'adequat. Al llarg d'aquests últims anys s'ha prosseguit amb el rigor financer; avui el Palau té una font d'ingressos diversificada i les subvencions públiques només representen un 13% del seu pressupost. A la vegada s'ha ideat  una programació de primera línia amb un discurs propi que ha situat el Palau com un dels auditoris més rellevants d'Europa. S'ha aprofundit en l'excel·lència dels conjunts corals de la casa que han efectuat rellevants gires europees.

Queden lluny les turbulències produïdes per Millet. Avui el Palau és una institució de referència a nivell europeu com un gran auditori dotat d'uns excel·lents conjunts vocals. El nomenament l'any passat del prestigiós director coral Simon Halsey servirà per consolidar el nivell d'excel·lència que el Palau es mereix.