El relleu dels cracs

«Jo no he fet mai prediccions i no en faré mai». La genialitat probablement involuntària del gran Paul Gascoigne és adient a l’hora d’aventurar el perfil que ha de tenir el pròxim entrenador del Barça. Els trets bàsics del candidat generarien consens: que respecti la filosofia del Barça (no és poca cosa, perquè ara està en desús: aquí mai no n’hi ha hagut mai prou de guanyar, s’ha de  jugar bé), que tingui a la vegada caràcter i mà esquerra, que conegui la Lliga espanyola i les seves cavernes i, en el cim de la piràmide que és aquesta carta als Reis Mags, que faci sentir a gust Leo Messi. A ningú a tot Chicago que tingués dos dits de front li hauria passat mai pel cap contractar un entrenador que no complagués Michael Jordan. Doncs això.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Qui vingui trobarà alguns dels millors futbolistes de la història en edats que fan frontera amb la fi. Messi a part (fa els 30 al mes de juny, però Messi sempre va a part), Suárez té 30 anys, com Piqué. Iniesta en farà 33 i fins i tot Busquets ens semblarà que ja frega la veterania sospitosa amb els seus 29.

Els cicles dels entrenadors són curts avui. Tret de longevitats anòmales com les d’Alex Ferguson (que va seguir guanyant títols gairebé fins al final dels seus 26 anys a Old Trafford) o Arsène Wenger (que no guanya res però segueix inamovible com un castell dues dècades després), amb tres o quatre temporades n’hi ha prou per llimar, buidar i devorar un tècnic d’elit. El nou necessitarà estirar els cracs perquè al final no li sembli que va estar al millor lloc en el pitjor moment.