Un seductor espot d'Albert Rivera

Hi ha ara mateix a la tele dos programes que són un paradís per a qualsevol polític: 'Mi casa es la tuya' (T-5) i 'El hormiguero' (A-3 TV). Estan pensats per agradar i complaure. Practiquen sobre el convidat una 'mimositat' tan extraordinària que l'acreditat suavitzant Mimosín, al seu costat, és una bírria. Ara mateix, Bertín Osborne acaba de rebre a casa seva Albert Rivera. ¡Ah! Ha sigut una conversa enormement agradable. La seva infància a la Barceloneta, les bones notes com a estudiant, la seva exitosa i juvenil dedicació a l'art de la natació, estil braça, el seu fulgurant ascens en política («Un divendres vaig anar a un congrés com a oient, i el diumenge vaig sortir d'allà elegit president»), els missatges d'afecte que li van enviar Francesc de Carreras, Inés Arrimadas, i fins i tot Cristina Cifuentes. Particularment emotiu va ser el 'souvenir' de Juan Carlos Girauta, que va explicar que moltes vegades, al final de les reunions, agafa la guitarra i canten cançons de Serrat, i de Sabina, i s'ho passen pipa. ¡Ah! Allò més que el 'sanedrí' d'un partit polític deu semblar un deliciós 'ensemble de boy scouts'. Mentre preparaven un pastís de lluç amb llagostins, i ho regaven amb un 'verdejo' de Rueda, Bertín va anar traient d'Albert bonics encenalls. Va ser interessant la seva reflexió sobre la pobresa i la riquesa: «Els anticapitalistes parlen sempre de com acabar amb els rics, però no ens diuen mai com acabar amb la pobresa», i va afegir: «Jo he fet vot d'honradesa, però no vot de pobresa», i Bertín assentia i ho aprofitava per anar-se cruspint els llagostins. Sobre la temptació de tirar la tovallola va dir que sí, que ho va pensar alguna vegada, en moments durs, i va citar: «Vaig rebre un paquet amb una bala i un text que deia 'Si no abandones Catalunya, et matarem'. Eren d'ERC. Van anar a judici». I quan Bertín li va preguntar si es veu de president del Govern va contestar sense dubtar-ho: «Ho he anat assimilant, i vaig a totes».

Ha sigut doncs una sessió molt bonica. Hem vist un Albert que ens ha seduït molt. Si jo tingués una filla en edat de merèixer, i l'Albert estigués lliure, procuraria que es coneguessin de seguida. Aquestes labors de Bertín -i de Pablo Motos- són la versió televisiva del Teorema d'Arquimedes: la criatura rep sempre un impuls cap amunt directament proporcional a l'audiència que concita. Quan aquestes trobades es produeixen en període electoral, encara són més efectices.