Discursos odiosos, no pas de l'odi

Hazteoir, grup ultracatòlic, ha exhibit a Madrid un autobús amb lemes que han sigut considerats contraris a la transsexualitat. Mentrestant, al carnaval de Las Palmas de Gran Canaria el Drag Sethlas aixecava la polèmica a l'aparèixer transvestit com una Verge i com un Crist crucificat. Són dos exemples recents que han merescut, per uns grups o uns altres, el títol de discursos odiosos i, fins i tot, han donat peu que es plantegi l'obertura de diligències penals.

CÀSTIG AL CODI PENAL

No obstant, crec que s'està recorrent al terme odi de manera una mica lleugera, banalitzant el sentit mateix del terme i, amb això, exagerant les respostes. Odiar implica un sentiment d'aversió o hostilitat, desitjar un mal a un altre. No és el mateix, per tant, que burlar-se o que qüestionar les idees alienes, encara que es faci de forma feridora o menyspreadora. Jurídicament, l'expressió “discurs de l'odi” és una categoria encara més precisa, dins de la seva falta de determinació normativa i que es refereix, únicament, a aquelles formes més greus d'expressió, dirigides contra grups especialment vulnerables, “que difonen, inciten, promouen o justifiquen l'odi racial, la xenofòbia, l'antisemitisme i altres formes d'odi racial i d'intolerància” (R (97) 20 del Consell d'Europa sobre discurs de l'odi de 30 d'octubre de 1997). La provocació a cometre actes violents o hostils o la humiliació de certs col·lectius per motius discriminatoris no quedarà emparada i el mateix Codi Penal les castiga en el seu article 510 (no exempt de crítiques constitucionals per la seva imprecisa formulació, tot sigui dit).

SOCIETAT INTOLERANT

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ara bé, al final, si tot és odi, si retreiem qualsevol estridència que xoqui contra les nostres idees o menyspreï els símbols amb què ens sentim identificats, confonent-les amb autèntics actes d'humiliació o d'insult; si per la nostra sensibilitat social (o, potser, hipersensibilitat) banalitzem el que són verdaderes ofenses, al final ens quedarem sense llibertat i viurem en una societat intolerant. El respecte a la diversitat d'identitats individuals i col·lectives és un valor digne de consideració, però hem de comprendre també que la nostra societat és plural i que això comporta, necessàriament, la confrontació i el contrast de visions, sobretot en un món interconnectat, on cada vegada són menys els espais privats. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials amplifiquen les nostres actuacions. El que abans quedava en la privacitat d'un grup --des d'una homilia fins a una gala carnavalesca, passant per un acudit de barra de bar--, ara obre telediaris nacionals. Més enllà del legítim proselitisme de les pròpies idees, com pot ser fer circular un autobús per una ciutat o convocar una manifestació. Tot això exigeix que contextualitzem adequadament i també que assumim la diversitat. Igual que no podem estar contínuament sentint-nos ofesos, també hem de mirar de ser respectuosos en les nostres expressions públiques. 

ACCEPTAR MISSATGES INDESITJABLES

En una democràcia plural hi haurà grups (normalment, grupuscles) intolerants, que propugnin missatges certament indesitjables. De fet, no podem oblidar que la llibertat d'expressió protegeix ser racista, i fins i tot expressar-se i reunir-se amb persones que pensin com a tals, sempre que no s'insulti altres persones ni es provoquin actes violents. I, sobretot, el que no protegeix és actuar com un racista. Aquest és l'equilibri bàsic i el cost de viure en una democràcia liberal. Des d'una perspectiva jurídica la resposta no pot ser la sanció als feridors transgressors --sí als que insulten, humilien o amenacen--; però socialment sí que podem demostrar fermesa repudiant els que ataquen els valors democràtics de convivència, al mateix temps que s'ha de mostrar tolerància i respecte per als que pensen diferent, lliures d'odis. Perquè tots, amb les nostres diferents formes de veure el món i de buscar la Veritat, convivim en un espai comú com a persones lliures i amb la mateixa dignitat.