L'aventura de tenir fills
No serem feliços per tenir els fills que vulguem, sinó per estimar els fills que tinguem
Dos nens juguen amb la sorra al pati d’una guarderia sueca. /
Al reflexionar sobre la qüestió de la natalitat, resulta oportú recordar la publicació fa un segle de La decadencia de Occidente. Pel seu autor, Oswald Spengler, la mentalitat artificial i anquilosada de la gran ciutat constitueix causa directa d'una greu incapacitat per a la transmissió de la vida.
El mateix que fa cent anys descobria el fúting i els pícnics dominicals, ara persegueix pokémons i juga a l'autobús al Candy-crush. I representa perfectament l'allunyament total de la naturalesa i la dependència total de la tècnica. I quan falla la tècnica, queda sumit en la perplexitat i en la incapacitat radical per a l'acció. I aquesta incapacitat per a l'acció ve precedida i provocada per una altra incapacitat, la incapacitat per a la contemplació.
La crisi de la natalitat és resultat de la incapacitat cultural per contemplar amb una actitud agraïda la naturalesa que ens envolta. Ens cansem de mesurar, controlar, quantificar... tots els fenòmens naturals, però després no sabem contemplar el que verdaderament és la naturalesa.
D'aquí que les reivindicacions ecològiques contràries al creixement demogràfic obliden que també l'home és part d'aquesta naturalesa. No sabem veure la força de la naturalesa en nosaltres mateixos. Preferim tecnificar les nostres vides, desnaturalitzar-les.
Això es dona en totes les facetes de la vida, però molt notòriament en els mecanismes culturals relatius a la sexualitat i la natalitat: ens passem mitja vida utilitzant les millors tècniques per evitar els naixements i l'altra mitja posant tots els mitjans tecnològics a l'abast per aconseguir-los.
No contemplem, només produïm. No vivim segons la naturalesa, ens falta actitud contemplativa. Saltem d'activitat en activitat durant el dia i després necessitem somnífers. Ens assalten des de la infància missatges amb una forta càrrega sexual i després necessitem anar a un especialista perquè ens recepti alguna cosa que ens exciti.
Antisocials
En lloc de deixar-se sorprendre per la meravella d'una nova vida, preferim calcular el nombre, la data i fins i tot l'ADN dels nostres fills. Es busquen raons per tenir fills i llavors és impossible tenir-ne. I si no som prou racionals i calculadors se'ns censura amb mirada acusadora, se'ns acusa d'antisocials.
Notícies relacionadesI, no obstant, quina gran aventura. Amb raó va dir Chesterton que el pare de família nombrosa és el verdader aventurer èpic del nostre temps. No es tracta que les institucions polítiques presumeixin de promoure la natalitat, això no canvia la cultura ni les actituds. Fins i tot sol produir l'efecte contrari: es reforça la idea del que costa i del sacrifici que suposa tenir fills.
L'hiperindividualisme postmodern només ens permet tenir fills com un mitjà d'autorealització. Però, que ningú s'enganyi, no serem feliços per tenir els fills que vulguem sinó per estimar els fills que tinguem.
