Inquisició sense complexos

Quan les paraules no signifiquen el que signifiquen, sinó el contrari, és senyal que vivim mals temps. «La inquisició gai ha imposat la seva dictadura», va lamentar Ignacio Arsuaga, el president d’Hazte Oir, en referència a la prohibició de circular del seu autobús transfob, el que diu: «Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t’enganyin. Si neixes home, ets home. Si neixes dona, seguiràs sent-ho». I es va quedar tan ample, l’ultracatòlic, quan va acusar d’inquisidors els homosexuals, ancestrals víctimes de l’autèntica Inquisició i els seus descendents, tan catòlics com Arsuaga i la seva organització, a la qual el també molt catòlic Jorge Fernández Díaz va declarar d’«utilitat pública» perquè promou «l’interès general».

Arsuaga pretén transmetre un missatge transfob dirigit als nens en nom de la llibertat d’expressió i de la ciència. Sí, la mateixa ciència amb la qual catòlics tradicionalment tan de soca-rel com Arsuaga no s’han portat gaire bé, com li recorda en una carta a Entre Tots Óscar Plumed, de Barcelona: «Són els qui van cremar a la foguera Miguel Servet (...) i Copèrnic; i que gairebé també ho fan amb Galileu, considerat per molts físics i filòsofs de la ciència com el pare de la ciència moderna i el mètode científic».

"CONTROVERTIT I POLÈMIC"

Si es dediqués (encara més) a la política, a Arsuaga molts cronistes el qualificarien de polític «sense complexos», o bé «controvertit», potser «polèmic». D’altres dirien d’ell que diu «veritats com una casa de pagès» i que trenca amb la dictadura del que és políticament correcte en nom de la llibertat. Com Donald Trump, vaja. Sota  el nom de la llibertat les seves postures són opressores; les seves veritats no són més que falsedats; la seva defensa de l’opció personal no busca res més que escapçar la dels qui ni són ni senten ni pensen com ells. Són, ells sí, inquisidors sense complexos. «A vegades, quan veig o sento les notícies (...) creuria que visc en plena edat mitjana. Aquell autobús transfob de la vergonya, en plena ciutat de Madrid, amb pretensió de lluir-lo per mig Espanya...», es lamenta José Manuel Fernández-Arroyo, de Barcelona. Arsuaga aspira que tohom sigui com ell; aquesta és una diferència d’arrel entre un inquisidor de veritat i als qui acusen falsament de ser-ho.

Notícies relacionades

Hazte Oír traurà una altra vegada l'autobús trànsfob amb altres missatges

PSOE i PP demanen a la fiscalia que actuï contra l'autobús trànsfob

Arsuaga no està sol. L’acompanyen moltes altres veus, en ràdios, televisions i diaris digitals i impresos; en púlpits i universitats; en ajuntaments, parlaments, governs i palaus presidencials. Els inquisidors sense complexos abunden en aquests temps, i fins i tot guanyen eleccions o aspiren a guanyar-les. S’aprofiten de la falta de referents, de la confusió imperant, del pas de la verticalitat a l’horitzontalitat, de la unidireccionalitat a l’estructura en xarxa. Hem fet el salt del «totes les opinions són respectables» als «fets alternatius», Kellyanne Conway 'dixit'.

INTOLERÀNCIA AMB L'INTOLERANT

Són un moviment reaccionari i intolerant, que senten aversió pel que no sigui blanc, masculí, hetero i cristià. Neguen la igualtat. Neguen la diversitat. Neguen el dret a escollir. Diuen a les dones què han de fer amb el seu cos i als homes com han de sentir en el seu cos.  I diuen inquisidors a les víctimes de la seva inquisició. Davant d’autobusos com el d’Hazte Oir, només té sentit la batalla ideològica, la intolerància contra l’intolerant. Perquè no és veritat que totes les opinions valguin el mateix. Aquesta de Mireia Clotet, de Peralada, per exemple, val molt: «Tant me fa l’òrgan sexual amb què hem nascut. Tots tenim un cor que batega, un sentir, un pensar, una intimitat impenetrable i respectable, per llei, per sentit comú i per humanitat. No importen les creences i les religions, preval l’educació i el treball ‘per fer d’aquest món un lloc digne dels seus fills’, en paraules de Pau Casals».