La inviolabilitat parlamentària

D’acord amb consolidada jurisprudència, ni el Tribunal Constitucional (TC) podia deduir testimoniança a la fiscalia per exigir la responsabilitat penal dels membres de la Mesa del Parlament de Catalunya que votaren la inclusió en l’ordre del dia de les propostes relatives a la convocatòria d’un referèndum i al procés constituent català; ni la fiscalia podia formular una querella contra ells per la possible comissió dels delictes de desobediència i prevaricació; i encara menys aquesta querella havia d’haver estat admesa a tràmit pel TSJC. I això perquè el vot que emeteren en exercici de les seves funcions està protegit per la prerrogativa de la inviolabilitat i pel dret fonamental al lliure desenvolupament de càrrec públic reconegut en l’art. 23.2 de la Constitució Espanyola (CE).

La inviolabilitat és una prerrogativa històrica dels parlamentaris l’objectiu de la qual és assegurar la independència del Parlament davant la resta de poders de l’Estat. En l’àmbit estatal, l’art. 71 de la CE preveu que  els diputats i senadors gaudiran d’inviolabilitat per les opinions manifestades en l’exercici de les seves funcions; opinions que, òbviament, comprenen els vots que emetin en el si de la Cambra de la qual formen part (Sentència del TC 36/1981). Aquesta garantia, segons ha dit el TC, també s’estén als parlamentaris autonòmics a través dels respectius estatuts: els diputats catalans, d’acord amb l’art. 57 de l’Estatut, «són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de  llur càrrec». I en exercici d’aquest càrrec, com a membres de la Mesa del Parlament, és com es va emetre el vot dels querellats. 

UN PRIVILEGI

Estan, doncs, protegits els vots i les opinions manifestats en exercici de les funcions que són pròpies als parlamentaris, i estan protegits tant els parlamentaris estatals com els autonòmics. Però, ¿què els garanteix la inviolabilitat? D’acord amb el TC, la inviolabilitat impedeix l’obertura de qualsevol tipus de procediment per encausar-los. Per tant, no garanteix només la no responsabilitat jurídica dels parlamentaris per les opinions i vots emesos en l’exercici de les seves funcions, sinó que constitueix un veritable privilegi enfronte de la mera incoació de qualsevol procediment; és un límit a la jurisdicció de caràcter absolut, sigui quin sigui el contingut de l’opinió o del vot emès. 

Així va quedar formulat des de la sentència del TC 30/1997, en què Juan Carlos Rodríguez Ibarra demanà emparament al TC enfront de l’admissió a tràmit per part del Tribunal Superior de Justícia d’una demanda contra ell per vulneració del dret a l’honor d’un ciutadà. Sense entrar a considerar si hi havia o no hagut tal vulneració del dret a l’honor, el TC li concedí l’emparament per conculcació del dret fonamental reconegut en l’art. 23.2 de la CE (en relació amb l’art. 24.1 de la CE) amb el següent raonament: la prerrogativa de l’art. 71 de la CE constitueix una excepció o límit constitucional a l’exercici de la potestat jurisdiccional tant per raó de la persona com per raó de la matèria, quan l’objecte del procés constitueix l’exigència de responsabilitat per expressions o vots proferits en exercici de l’activitat parlamentària. En conseqüència, el tribunal entengué que la mera admissió a tràmit de la demanda per part del TSJ vulnerava els drets fonamentals citats per carència absoluta de jurisdicció de l’òrgan davant el qual es plantejava el procés. 

Notícies relacionades

El TSJC admet la querella contra Forcadell i tres membres de la Mesa del Parlament

Bronca al Parlament després de comparar Turull la fiscalia i el TC amb el 23-F

El mateix passa en el cas dels diputats encausats davant del TSJC: com a membres de la Mesa del Parlament admeteren a tràmit dues propostes plantejades per sengles grups parlamentaris i, amb el seu vot, foren incloses en l’ordre del dia del plenari corresponent. La condició de parlamentaris i l’emissió del vot en exercici de les seves funcions, amb total independència del sentit del vot, són els únics requisits que el TC exigeix per reconèixer que aquell vot està emparat per la prerrogativa de la inviolabilitat.

Per això, el TC no hauria hagut de deduir cap testimoniança a la fiscalia per depurar possibles responsabilitats penals; ni la fiscalia hauria hagut de presentar cap querella contra qui exercia un dret fonamental reforçat per la garantia de la inviolabilitat; ni, en cap cas, el TSJC havia d’haver admès a tràmit aquesta querella perquè no té jurisdicció per fer-ho. S’han vulnerat, així, els drets fonamentals dels encausats al lliure desenvolupament de càrrec públic i a la tutela judicial. I s’ha obert la porta a un recurs davant el Tribunal Europeu per vulneració de drets per part del poder judicial i del TC.