Els homes m'expliquen coses

Aquest és el títol del llibre de l’escriptora nordamericana Rebecca Solnit que Angle Editorial ha publicat en català: 'Els homes m’expliquen coses'. L’anècdota que arrenca el llibre és viscuda per la mateixa autora: en una festa de persones distingides a la qual assisteix Rebecca Solnit es topa amb un home que l’alliçona amb arrogància sobre un llibre molt important que hauria d’haver llegit. Ell se sent tan còmode en el seu paper d’home paternalista i condescendent dirigint-se a una joveneta ingènua que no s’adona que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. 

A partir d’aquesta anècdota, Solnit fa el retrat d’una mena d’home que per sort no és majoritari però que abunda força: aquell que insisteix a explicar coses a les dones des de la suposada autoritat moral que li atorga el gènere.

Totes les dones sabem de què està parlant Rebecca Solnit, totes hem trobat un home que ens explicava coses que nosaltres sabíem millor que ell. Són anècdotes que, aïllades no representen res, però que sumades expliquen molt bé com aquesta exhibició d’autoconfiança masculina cohibeix i limita les dones a l’hora expressar una opinió amb naturalitat en l’àmbit professional.

ACABAR AMB EL GENOCIDI CONTRA LES DONES

En aquest 8 de març, quan es desperten consciències col·lectives, seria un bon moment per analitzar aquestes raons profundes que porten les dones a la invisibilitat. Però hi ha un drama tan gran com tot això o més, que quan s’obre aquesta finestra de reivindicació de gènere als grans mitjans cal que l’aprofitem per denunciar la violència contra les dones.

Cada vuit hores una dona és violada a Espanya segons dades del Ministeri de l’Interior del 2016. Als Estats Units cada any moren més de mil de dones a mans de les seves parelles o exparelles, cosa que vol dir que cada tres anys la xifra d’assassinades supera les víctimes de l’11 de setembre, sense que cap govern emprengui cap croada per aturar-ho. El feminicidi és una de les principals causes de mort entre les dones joves segons l’Organització Mundial de la Salut. Cada dia, de qualsevol racó del món, arriben notícies d’assetjaments, violacions en grup, feminicidis.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un degoteig diari que, tal com explica magníficament Rebecca Solnit, revela un patró de violència contra les dones que es produeix simultàniament en el conjunt del planeta. Si suméssim totes les víctimes de la violència masclista al món (repte difícil perquè molts països ni les compten) la xifra superaria els morts de qualsevol guerra, de qualsevol desastre natural, de qualsevol epidèmia.

Si aquests assassinats es produïssin contra una raça, contra una religió o contra una classe social el món sencer s’hauria rebel·lat. Però es produeix contra un gènere i no som capaços de veure’n la gravetat del conjunt i adonar-nos que és un problema global, que és una autèntica pandèmia que hauria de formar part de l’agenda política mundial, que s’hauria d’abordar com una gran crisi de drets humans, i així poder decidir quina mena de canvis profunds necessiten les societats per acabar amb aquesta mena de terror.