Espinàs: 90 anys i al peu del canó

El columnista més veterà de la premsa catalana té al seu haver 12.000 articles a més d'una àmplia obra literària

1
Es llegeix en minuts
L’escriptor Josep Maria Espinàs.

L’escriptor Josep Maria Espinàs. / CARLOS MONTANYÉS

Noranta anys és una xifra molt respectable. Josep Maria Espinàs arriba avui a aquest número vital rodó al peu del canóJosep Maria Espinàs , publicant cada dia de la setmana, excepte el dilluns, una columna en aquest diari. Una tasca que du a terme des de fa 18 anys i que és continuadora de la que havia iniciat molt abans, cosa que li atorga, sense discussió, la condició de columnista més veterà (a ell no li agrada el terme ‘degà’) de, com a mínim, la premsa catalana, amb més de 12.000 articles als seu haver. A aquesta fecunda producció hi ha unit una àmplia obra literària que li ha proporcionat innombrables premis.

Espinàs fa dècades que és un clàssic, però manté intacta la curiositat del primer dia que va començar a escriure als mitjans, i això és sens dubte una de les seves principals característiques i una virtut no sempre present en el periodisme. En la seva primera col·laboració a EL PERIÓDICO, el 24 de gener del 1999, escrivia: “Que els lectors estiguin tranquils: aquests articles no seran articles de fe, és a dir, veritats que s'han de creure. Tampoc seran articles de primera necessitat: es pot viure perfectament passant-los per alt”. I així ha sigut, perquè si alguna cosa defineix Espinàs és l'absència de pretensions i d'afany d'adoctrinament, cosa que augmenta l'interès per llegir-lo.

Seleccionar columnes d'Espinàs és un exercici estrictament aleatori, perquè ha interpretat amb originalitat i agudesa totes les tecles que ha tocat. Tot seguit, una mostra de 10 textos seus dels últims anys, una de les moltes possibles. Són, en tot cas, uns quants articles que ajuden a emmarcar el que és un dels autors més singulars i populars des de mitjans del segle XX.

L'article es fa vivint

En memòria de la Rosalía

Practico la tensió dosificada

El petit amic groc

Paraules, paraules, paraules

Memòria d'aquell servei

Consideració sobre el nacionalisme

No tinc vida electrònica

Notícies relacionades

La ‘poètica’ mort d'un nen

L'amic de cada matí