El 'cas Palau': Judici als intocables
Les comissions vinculades a obra pública són un delicte contra la societat i, si es demostressin, no es poden diluir en altres causes polítiques
rjulve37498300 dimecres 01 mar 2017 11 07 violeta gum f lix millet i j170307130556
El comportament de Fèlix Millet i Jordi Montull,darre-ra l’embolcall extraordinari de l’edifici modernista de Domenech i Montaner convertit en escenari de pàgines memorables de reivindicació catalanista corresponia al d’aquells que es creuen intocables.
Mentre sotmetien a tota mena de privacions l’Orfeó Català per a qui va ser creat l’edifici, estructuraven una elaboradíssima comptabilitat per enriquir-se personalment i viure com els amos d’un castell luxós que usaven com si en fossin senyors feudals sotmesos únicament a la seva llei.
Confessos de l’apropiació de diners, només cal determinar-ne la quantia com més exacta possible, la procedència i l’abast de l’engany i la condemna per un tribunal de Justícia.
Però el judici que arrenca aquests dies ha d’aclarir si el partit que ha governat a Catalunya durant trenta anys va creure, també, que l’embolcall del Palau de la Música evitaria que la ciutadania descobrís la vulneració del principi sagrat de qualsevol govern: intervenir rectament en la vida publica, viure i crear les condicions per conviure amb honestedat.
Les comissions vinculades a l’obra pública impedeixen disposar de recursos per a la millora de les condicions de vida de la ciutadania. És un delicte contra tota la societat, en una època en què amb gran esforç fiscal preteníem dotar Catalunya de serveis públics que durant les dècades de dictadura ens havien estat negats.
Per això és tan important que el tribunal aclareixi si aquest fet va tenir lloc. Per això és tan important que si s’arribés a demostrar s’estigui a l’alçada de la gravetat dels fets i no es vulgui diluir en altres causes polítiques, que essent polítiques han acabat als tribunals.
Els que hem criticat les institucions de l’Estat per la incapacitat d’entendre la reivindicació de llibertat de Catalunya sabrem diferenciar els judicis i no ens agradaria que ambdues coses es barregessin. Potser el record de la reacció en calent dels que quan es va iniciar la investigació dels fets dirigien la federació de partits de CiU ens fa comportar-nos com gats escaldats.
Som molts els que creiem que l’arrel de l’autoritat democràtica esta corcada per la corrupció i només es tornarà a arrapar a cada ciutadà si davant la cobdícia patològica que ens ha empobrit s’actua amb coratge. És el combat ètic i el convenciment sociocultural el que retornarà l’esperança a la política. Necessitem poder creure en la rectitud i l’honestedat dels que volen dirigir designis col·lectius.
Més enllà de les anècdotes, de les estratègies processals i de discursos abrandats dels advocats defensors i acusadors, el judici del cas Palau adquireix una dimensió superior perquè l’embolcall cuirassat de l’edifici modernista ja fa temps que ha caigut. Importen els fets provats i això només ho poden assenyalar els tribunals.
El gran principi de la justícia democràtica, de la justícia nascuda dels grans processos revolucionaris que perseguien la llibertat i la igualtat dels ciutadans, era que cap societat pot tenir intocables.
