ANÀLISI
Tendències suïcides de l'esquerra italiana
L'escissió del PD té trampa: si Renzi perdés les primàries, els secessionistes tornarien a casa
mbenach36555764 in01 pontassieve italia 08 12 2016 el primer ministro sa170125191357 /
Preocupa, i molt, tot el que pugui passar d’aquí pocs dies a Holanda. I a França. Preocupen les pulsions xenòfobes i populistes d’Hongria o Polònia. Preocupa la gestió i el resultat del brexit. I, per si no hi hagués preocupacions suficients, ara s’hi afegeix la incògnita sobre el que pugui passar a Itàlia després de l’enèsima crisi de l’esquerra. El calendari polític situa les eleccions el febrer del 2018, però podria haver-hi un avançament. De moment, el que apareix a l’horitzó és una victòria del Moviment 5 Estrelles (M5S) que lidera el còmic convertit en agitador de masses Beppe Grillo, que ara mateix és la principal oposició, populista i antieuropea.
El Partit Democràtic (PD) va decidir passar comptes amb el seu líder, Matteo Renzi, després del seu fracàs en el referèndum sobre les reformes constitucionals de desembre passat i la seva obligada dimissió posterior. Allò va ser l’esperó perquè totes les tensions internes en el partit sortissin a la llum, en una demostració de l’històric caïnisme i les tendències suïcides que habiten a l’esquerra italiana. Renzi se’n va anar, però ja ha tornat per optar a renovar el seu lideratge en unes primàries a celebrar el 30 d’abril. Però altres, la vella guàrdia encapçalada per Pierluigi Bersani, amb l’alè inconfusible des de l’ombra de Massimo d’Alema, han abandonat el vaixell per crear, el 25 de febrer passat, el moviment Democràtics i Progressistes (36 diputats i 24 senadors).
EL PARTIT DE RENZI I EL D'ALEMA
En realitat es tracta d’una escissió amb trampa. Si Renzi perdés les primàries, els secessionistes tornarien als braços del PD. La divisió és tan profunda que la premsa italiana es refereix als dos camps com el PdR, el Partit de Renzi, i el PdA, el Partit de D’Alema. En aquest moment de confusió i de ganivets esmolats, a Renzi li ha sortit un contratemps d’ignotes conseqüències. El seu pare, Tiziano Renzi, està sent investigat per tràfic d’influències en un cas relacionat amb la central de compres de les administracions públiques.
Les últimes enquestes ja certifiquen la caiguda del PD i l’ascens de l’M5S. Si el moviment de Grillo s’alça com la primera força política, serà també amb l’ajuda d’una dreta que és incapaç de formar un front unit.
La Lliga Nord, que en el passat s’havia coalitzat amb el partit de Silvio Berlusconi i que junts havien governat molts anys, ara, amb Matteo Salvini al capdavant, s’ha escorat a l’extrema dreta més dura, amb un llenguatge i unes propostes netament racistes que serien pròpies de Marine Le Pen si no fos perquè encara són més repugnants. Ho són tant que ni a una mica escrupolós Berlusconi en hores baixes li convé la seva proximitat.
I un altre punt a favor de l’M5S. Aquesta formació s’havia vanagloriat d’haver nascut sense pecats originals com el de la corrupció. Però aquest gran vici també l’ha contaminat. El cas més notori és el de l’alcaldia de Roma. No obstant, igual que passa amb partits populistes en altres països europeus, la corrupció no li passa factura.
