Cooperació i globalització fiscal: ¿un nou paradigma?
La relació cooperativa dins d’un sistema tributari és un concepte relativament nou i que neix a l’OCDE a principis del segle XXI. El professor de la UB José A. Rozas Valdés, a Los sistemas de relaciones cooperativas: Una perspectiva de Derecho comparado desde el sistema tributario español (IEF, 2016) assenyala que, per obtenir un nivell d’eficàcia i justícia tributària acceptable, és necessari desenvolupar nous models d’organització i de gestió de les relacions juridicotributàries, apostant per un reforç de l’autoritat fiscal en la línia de la participació i la col·laboració, i no per la confrontació.
En països de la Unió Europea com el Regne Unit i Holanda s’està desenvolupant un corrent en què el factor confiança és essencial per configurar les relacions tributàries basades en la cooperació (Administració-contribuent). Com més gran és la confiança de l’obligat tributari a l’Administració tributària, més petit és el risc d’incompliment.
Per aconseguir-ho, s’ha de tendir a realitzar polítiques de transparència tributària, simplicitat normativa, coherència entre les infraccions i sancions tributàries, a més a més d’establir serveis públics que acostin el ciutadà al compliment de les obligacions tributàries dins d’un marc cooperatiu.
Aquesta tendència cooperativa es veu seriosament truncada per l’existència de diferents sistemes fiscals dins d’una economia cada vegada més globalitzada, cosa que genera una desigualtat en el tractament fiscal de les rendes generades. Això permet que les grans empreses deslocalitzin la tributació de les seves rendes en altres jurisdiccions de menys càrrega fiscal. ¿Quina confiança pot tenir un contribuent en un sistema fiscal no equitatiu on les multinacionals poden eludir el pagament de la factura fiscal sense gaires inconvenients mitjançant l’aplicació de normes fiscals o convenis amb estats sobirans (tax rules) amb avantatges fiscals increïbles?
L’evasió fiscal és un dels aspectes preocupants de la política de la Unió Europea. El gener del 2016, la Comissió Europea va publicar una recomanació per a la implementació de mesures contra l’abús en els convenis fiscals. Així mateix, i de forma coetània, la Comissió del Parlament i del Consell d’Europa va publicar un document de treball on s’intenta establir les bases per evitar l’evasió fiscal de les empreses en el marc de la Unió Europea. Tots aquests treballs de la Comissió Europea convergeixen en la necessitat d’una completa harmonització fiscal en seu de la Unió Europea. Ja hi ha normes comunitàries que unifiquen determinats temes d’imposició directa i indirecta, però encara fa falta arribar a una harmonització completa a la Unió Europea perquè les empreses puguin competir en les mateixes condicions i evitar deslocalitzacions de rendes a conveniència.
El professor Gabriel Zucman de la Universitat de Berkeley, en el seu llibre La riqueza oculta de las naciones (2014-Pasado&Present) proposa mesures per combatre el frau fiscal com la cooperació internacional en l’intercanvi d’informació fiscal, mitjançant l’establiment d’un cadastre financer mundial en què s’identifiquin els titulars d’actius financers que permeti fer fluir la informació fiscal entre els països, supervisat tot plegat per una entitat similar a l’FMI.
Notícies relacionades
Aquestes propostes no són una entelèquia, ja que en algunes zones del planeta ja es realitzen o s’estan projectant. Les relacions tributàries cooperatives i la globalització fiscal han de ser els pròxims anys un nou paradigma del sistema tributari internacional.
