Els caps d'Osàcar i Bárcenas

El 'cas Palau' i el cas del 3%, lluny d'assemblar-se a la sèrie nord-americana 'House of Cards' en què el polític demòcrata Frank Underwood, encarnat deliciosament per l'actor Kevin Spacey, ordeix sofisticades i intel·ligents conspiracions, s'assemblen més a un còmic de Mortadel·lo i Filemó.

Vegin si no com n'era de 'cutre' l'assumpte. Millet anotava en un llibre de comptabilitat de despeses domèstiques les seves maleses. Amb diners sortits d'una caixa forta del Palau, va saldar multes, va comprar regals de casament, productes de farmàcia i fins i tot raspalls de dents. En el seu quadern també anotava els presumptes pagaments a CDC fent d'intermediari entre constructores com Ferrovial i el partit convergent. Aquesta setmana, també s'ha sabut, en el marc de la investigació del cas del 3%, que polítics de CDC com l'exconseller Germà Gordó haurien demanat presumptament a empresaris el pagament de comissions a canvi de contractes d'obra pública i com s'arreglaven els concursos.

En la trama han aparegut mitjons embotits de rellotges de luxe i feixos de bitllets de 500 euros enrotllats en diaris en mans d'un exdirectiu de l'empresa pública Infraestructures.cat.

Tanta sordidesa fa pensar que, lluny de trobar-nos davant un entramat subterrani de finançament il·legal d'un partit, més aviat assistim a un funcionament molt estès, conegut i tolerat per àmplies capes de la societat, fins i tot normalitzat, en què corruptors i corruptes s'intercanvien els papers en funció de les circumstàncies.

I la plaga no només afecta CDC, aquest dilluns comença el judici pel 'cas Pretòria' que implica de nou els convergents, però també el PSC. S'asseuran al banc dels acusats els ex alts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta i l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz.

Crida l'atenció poderosament el paper dels tresorers. Aquesta figura en un partit és l'equivalent al director financer d'una empresa. Es tracta d'un càrrec de confiança del director general i del president, amb escassa autonomia, la planificació financera del qual obeeix al pla estratègic dissenyat per la cúpula.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Algú es pot creure que Daniel Osàcar a CDC o Luís Bárcenas en el cas de la caixa B del PP fossin versos lliures? Per descomptat, pensar que un partit rep diners il·legals a raig sense que els seus màxims dirigents es diguin Mariano Rajoy o Artur Mas ho sàpiguen és tractar la gent d'estúpida. Perquè si fos així, hi hauria motius per acomiadar fulminantment la cúpula.

Els Millet, els Montull o els Bárcenas de torn es quedaven una part de les comissions per a ells. Però que siguin delinqüents no vol dir que no obeïssin ordres.