Pla de barris
Ciutat, centre, perifèria
El pla de barris pretén intervenir de manera integral i participativa en la millora de la qualitat de vida de 16 zones de la ciutat
Baixos sense activitat comercial al carrer de Tamariu, a Trinitat Nova. /
¿Es igual viure en una zona de Bar-celona que en una altra? No és el mateix viure a Tres Torres que a Baró de Viver, però tampoc és el mateix viure al carrer Lancaster que al del Doctor Dou, i tots dos estan al Raval. I el mateix passa a Londres, Quito, Ciutat del Cap o Sydney. Com més gran és una ciutat en extensió i població, més dràstiques poden ser les diferències entre els seus habitants al viure en diferents barris o fins i tot diferents carrers. Barcelona, tot i que té unes dimensions reduïdes (només 100 quilòmetres quadrats davant dels 600 de Madrid ), concentra aquestes mateixes diferències.
Des de les polítiques urbanes es parla de l’efecte zona per fer referència a això. Viure en un barri amb menys equipaments, amb índexs d’atur més elevats, amb baixos nivells educatius, amb carrers costeruts i dèficits de connectivitat o amb falta de referències històriques comunes acaba generant un ventall d’oportunitats vitals menor. I sovint s’usa la diferència en esperança de vida o la presència de persones amb problemes de salut mental com a expressió concreta d’aquesta asseveració.
Notícies relacionades¿És un problema de perifèria? Sovint així és, com a conseqüència de la configuració dels nuclis des d’un centre burgès fins a una perifèria obrera, però les ciutats d’arreu del món també tenen centres marginals, abandonats pels seus antics ocupants, desplaçats a entorns perifèrics més segurs, menys contaminats socialment i potser més sans des del punt de vista ambiental. Hi ha centres perifèrics i hi ha perifèries centrals.
A Barcelona arrenca ara el pla de barris, per intervenir de manera integral i participativa en la millora de la qualitat de vida de 16 zones de la ciutat. L’experiència positiva del pla de barris orquestrat per Oriol Nel·lo en l’etapa del tripartit serveix de referent. L’objectiu és reduir les distàncies en les oportunitats vitals entre els barcelonins, combatre les desigualtats. Aquests reptes seguiran quan acabi la seva vigència i estigui executat el seu pressupost. L’important és no considerar que aquestes diferències són inevitables, elements amb què simplement s’ha de conviure. No ens hi podem resignar.
