9-N, primer assalt

La primera sentència pel 9-N sentènciaha sigut salomònica, condemnant amb el menor cost penal possible. Sobrevolem alguns aspectes.

És una sentència per unanimitat. No és un detall menor en una condemna per desobediència i no per prevaricació. Les deliberacions dels tribunals són secretes, però són interpretables. Alguna contradicció crea llegir que la desobediència suposa "ignorar l'ordre i actuar en oberta contravenció del que ha resolt l'autoritat judicial" i, al mateix temps, que no hi ha prevaricació perquè "no podem afirmar una arbitrarietat que desbordi la inherent al fet desobedient".

Deixant al marge que s'evita castigar pels dos delictes, ja que suposaria una vulneració de la prohibició del doble càstig pel mateix fet ('non bis in idem'), xoca la palmària il·legalitat de la desobediència, però la insuficient il·legalitat de la prevaricació. Xoca. Aquesta contradicció podria tenir el seu origen a voler dictar una sentència per unanimitat. La negociació entre els magistrats per confeccionar un text acceptable per tots, suposa cessions i modulacions. Res divers del que passa fora dels Palaus de Justícia.

RESOLUCIÓ EXECUTIVA

En segon terme l'argument central en què es basa la condemna per desobediència és l'existència d'una ordre. Aquesta ordre és la providència de 4 de novembre de 2014 del Tribunal Constitucional. S'afirma que aquella resolució és una "resolució executiva per antonomàsia". Discutible. Si ho fos, no s'hauria canviat la Llei del TC com es va fer.

L'execució dels resolts del TC sempre ha habitat uns llimbs legals. La redacció anterior al 2015 de la llei donava per sobreentès que el TC no executava per si, sinó que, arribat el cas, decidia qui ho feia. La providència del TC, dictada per imperatiu constitucional, de manera automàtica, és una resolució declarativa, que requereix del seu execució.

Exactament igual que la immensa majoria de resolucions judicials i com ho serà la sentència dictada aquest dilluns quan hagi de ser executada. Una sentència no és com una targeta de crèdit que quan es passa pel lector ens apunta al compte el càrrec corresponent. Aquest automatisme judicial no existeix, perquè no pot existir. Cal anar a un incident d'execució, en el 9-N inexistent, segons sabem.

INHABILITACIÓ

Finalment, cal assenyalar un efecte important d'aquesta sentència. Cap dels tres condemnats podrà ser candidat a eleccions entre dos anys i any i migcondemnats candidat, segons les respectives condemnes. Així ho estableix la Llei Electoral.

Notícies relacionades

Text íntegre de la sentència per la consulta del 9-N

Artur Mas, condemnat a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9-N

Aquesta llei, en el seu article 6. 2. b) estableix: “Són inelegibles: […] els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes [...] contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l'Estat quan la mateixa hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la d'inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes previstos en la legislació penal.”. Aquesta efectivitat de la sentència, fins i tot sense ser ferma, és demolidora: aparta 'ipso facto' el condemnat de la contesa electoral durant el període que s'hagi establert. Diferent és, en canvi, la situació, de qui, com Irene Rigau, ostenta la condició de diputada. No haurà d'apartar-se del càrrec fins que la sentència sigui ferma.

Tot l'anterior, partint d'una posició radicalment en contra per motius jurídics de la condemna en aquest assumpte, tal com he anat sostenint públicament, també a EL PERIÓDICO.