'Neocons' a l'Ateneu

Aquest dijous hi ha eleccions a l’Ateneu Barcelonès. Si només fos cosa dels 4.000 socis que aplega, no caldria escriure, ni llegir, aquest article. Si només fos pels 150 anys d’història, potser tampoc. En canvi, que hi hagi tres candidatures, no una de consens com era habitual, ni dues quan l’últim cop es va presentar, i fracassar, un grup antisobiranista, sinó tres, comença a suscitar un cert interès mediàtic, si més no morbós. 

L’historiador Jordi Casassas es presenta a la reelecció. Si haguéssim de seguir la millor tradició de la casa, els altres candidats, del tot desproveïts d’una bibliografia que els atorgui crèdit intel·lectual, no s’haurien gosat presentar contra l’autor de La voluntat i la quimera. L’últim llibre de l’actual president, una tesi sobre els tres teixits ideològics que han conformat la Catalunya moderna –Renaixença, Noucentisme i marxisme– és imprescindible, sobretot per als que interpreten malament els estudis del també historiador de la cultura Joan-Lluís Marfany, digne complement de Casassas.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els altres candidats no deuen saber que la venerable institució va ser presidida en el seu moment per Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Joan Maragall, Pompeu Fabra, i un llarg etcètera que culmina en Oriol Bohigas, artífex de la modernització de l’Ateneu (que, alerta als despistats, ja està consolidada). Cap dels dos té, insistim-hi, obra que l’avali, tot i que aquí s’acaba la similitud. 

Els uns, en els fons innocus, només pretenen diluir encara més el sobiranisme, tan matisat i moderat, de Casassas. Els altres, en canvi són tan ambiciosos com perillosos, si més no pels que tremolem davant les contaminacions 'criptoneocon', és a dir trumpistes, en els valors dominants del catalanisme. Són un grup, per no dir una canilla. Si guanyen, usaran l’Ateneu com a ariet per assaltar el poder, començant pel municipal, i llançar una OPA per la dreta al PDECat. Si perden, ho tornaran a intentar. Des d’on sigui i rebentant el que convingui.