Homofòbies avui
En situacions de crisi com l'actual, els valors s'arruïnen i moltes persones busquen refugi en comunitats rígides i intransigents que els transmetin seguretat
/
Recentment s'han produït tres greus atacs integristes. Un activista gai d'origen magribí va ser segrestat a Marsella el cap de setmana passat, torturat i violat, fins que es va poder escapar. Una dona transsexual va ser apallissada fins a morir al Brasil, l'enregistrament de l'assassinat ha commogut el país. A Berga, dos gais han sigut violentament agredits per fer-se un petó al carrer, i una altra aquest mateix dilluns en un lloc de trobada gai de Barcelona.
Aquí ens trobem amb una mena de masclisme ranci i ultracatòlic que pega i fuig. Potser, com passa en tot moviment social, després de les victòries de les lleis del matrimoni igualitari i d'identitat de gènere (2005-2006), es va produir un cert reflux de l'activisme i van tornar els corrents conservadors. Les declaracions eclesiàstiques condemnatòries, "legitimen" aquestes agressions.
Necessitem una educació de la diversitat sexoafectiva des de l'escola, la família i els mitjans de comunicació
Les normes per si mateixes no canvien la realitat social, és necessari que hi hagi actuacions 'anti-lgtbifòbiques' per part de l'Administració (per cert, segueix pendent desplegar aquesta llei a Catalunya). D'altra banda, no podem donar mai per sabuts els principis i valors que van donar raó de ser al moviment homosexual i transsexual. Informes com el d'Alfred Kinsey i la desclassificació de l'homosexualitat com a malaltia per part de l'OMS, s'obliden, i és necessari tornar-los a explicar. De fet, en aquests últims 11 anys s'han incorporat noves generacions a la ciutadania, sense haver sentit ni participat de l'intens debat previ a les referides lleis de matrimoni i adopció.
OFENSIVA RADICAL
El cas del bus "transfòbic" i del carnaval de Las Palmas revelen una clara ofensiva per part de sectors radicals, dels quals es desmarca la Conferència Episcopal, però els seus cardenals no es mosseguen la llengua. Aquesta reacció respon a la progressiva normalització del fet LGTBI i de l'avanç del feminisme. Augmenta la visibilitat, després augmenta la ira d'una minoria intolerant. No obstant un tossut referèndum anual deixa en evidència la pèrdua de l'atàvic pes religiós. Un 60% de mitjana a tot l'estat (més alt a Catalunya) no marca la casella del 0,5% de l'IRPF per a l'Església Catòlica.
Al nord d'Europa i als EUA, aquesta ofensiva gira al voltant dels ideals neonazis, alimentats per webs que difonen l'odi. La ciutat d'Amsterdam, abans paradís modèlic per a lesbianes i gais, ha retrocedit moltíssim per les agressions a la sortida de discoteques i 'pubs' de trobada.
Una tercera onada d'integrisme de caràcter religiós s'ha desencadenat a tota l'Amèrica Llatina i el Carib, fruit de la competitivitat entre l'Església catòlica i les diverses esglésies evangelistes, aquestes últimes molt més conservadores. El transvasament de fidels catòlics a l'àmbit evangelista s'ha convertit en una carrera entre els dos corrents, per veure qui condemna en especial el feminisme i la comunitat LGTBI.
És tan forta aquesta obstinació, que en les recents manifestacions contra el matrimoni igualitari a Mèxic, van aparèixer pancartes que condemnaven els “nens dolents que tempten els nostres bisbes”, en resposta als casos d'abús de menors per part de la cúria. Increïble i sense precedents. Furor integrista.
ODI FEROTGE I REFUGIS DE RIGIDESA
Aquest odi ferotge, com sabem, s'ha instal·lat en una radicalització de l'islam en alguns països, interpretació que distorsiona els textos originals, com en el cas cristià. En situacions de crisi com les actuals, els valors s'arruïnen i moltes persones busquen refugi en comunitats rígides i intransigents que els transmetin seguretat.
Per últim, s'ha de tenir en compte una altra forma de discriminació, menys visible, però igualment molt greu. Es tracta de la situació de les persones LGTBI grans i/o dependents que a l'ingressar en una residència han de "tornar a l'armari" pel rebuig de la resta (cas també de l'assistència domiciliària). Una indignitat a resoldre.
Notícies relacionadesNecessitem que hi hagi una educació de la diversitat sexoafectiva des de l'escola, la família i els mitjans de comunicació, sobrats de violència, com molts videojocs.
Laïcitat és respecte a tots els Drets Humans.
