Roca fa el pas

L’Ateneu Barcelonès celebra eleccions aquesta setmana. Desconec les interioritats d’aquesta centenària associació. Recordo que va ser una de les entitats fundadores de La Caixa, cosa que ara li dona una butaca rotatòria a la fundació que hereta la seva ànima. El que m’ha cridat l’atenció és que un emprenedor d’èxit, Genís Roca, hagi fet el pas de presentar-se a aquestes eleccions. S’enfronta a l’actual president, l’historiador Jordi Casassas, i a Bernat Dedéu, agitador dins i fora de les xarxes socials. Roca és un dels fundadors de RocaSalvatella, la consultora en transició digital amb més solera i amb més solidesa. Genís Roca és un home singular, arqueòleg i expert en digitalització. Per això, quan li pregunten pel seu programa d’actuació, respon des de la racionalitat empírica: «Hem analitzat la base de dades, el problema és de fidelització, la majoria dels socis tenen una antiguitat de menys de cinc anys». Un plantejament poc usual en aquesta mena de confrontacions, sovint marcades pels contenciosos interns o vinculades a les grans pugnes ideològiques. Una altra de les propostes que m’ha impactat és la de potenciar l’Escola d’Escriptura, una de les iniciatives més disruptives de l’Ateneu en l’última dècada i de la qual, curiosament, alguns dels socis més antics reneguen. Els socis seran els que sabran enjudiciar les diverses propostes.  

El fet rellevant és que un personatge com Genís Roca, que als seus 50 anys lidera amb Josep Salvatella una companyia d’èxit i innovadora, es decideixi a traslladar a l’àmbit de les societat civil la seva exitosa experiència. L’Ateneu ha sigut històricament avantguarda de la ciutat i del país i és lògic que qui vulgui participar activament en el debat ciutadà pensi que és una bona plataforma per fer-ho. Sovint, els empresaris s’omplen la boca del que s’ha de fer, però pocs s’atreveixen a fer el pas i fer-ho. Està bé que alguns ho facin, especialment si són emprenedors, i rellevin els que fa temps que ho fan. Els assumptes sobre els quals la societat civil s’ha de pronunciar s’acumulen en l’època de les impunitats i els populismes.