Trump I, l'Inevitable

A mesura que una conversa s’allarga, la probabilitat que s’acabi parlant de Trump tendeix al 100%. Trump s’ha convertit en el tema de conversa per quan no es té tema de conversa. Si ja has parlat del temps, Trump. Trump ja no és un tema, de fet, és un vehicle per parlar d’altres coses. Trump, Trump, Trump. 

El periodista especialitzat en tecnologia Farhad Manjoo diu que l’actual president dels Estats Units deu estar rebent més cobertura mediàtica que qualsevol altre ésser humà abans que ell. Ni Hitler, ni Michael Jackson, ni Bin Laden. Segons mediaQuant, una empresa especialitzada a analitzar aquestes coses, només durant el mes de gener, Trump va rebre l’equivalent a 817 milions de dòlars en cobertura gratuïta, més que les següents 1000 persones de la llista juntes.

ESPIRAL D'ACCELERACIÓ

El periodista presenta les dades en un article del 'New York Times' en què explica que va intentar no llegir cap notícia sobre Trump durant una setmana. L’article, és clar, va de com va fracassar en l’intent i de  què ens ensenya això de la manera com les notícies es desplacen pel món digital. Els indicadors socials -els 'likes', els retuits- incrementen la distància entre les notícies més populars i les menys, en una espiral d’acceleració empàtica impossible de frenar. Ens agraden les coses que els altres fan. Els mitjans han esdevingut tan esclaus d’aquest mecanisme que cada notícia llunàtica o escandalosa que dugui la marca Trump és una temptació massa llaminera per no publicar-la. I si funciona a Facebook o Twitter, tothom la replica arreu del món. Trump ja no és només la notícia, també és el mitjà. 

Al 'New York Times', al 'Wall Street Journal' o al 'Washington Post' els pot interessar tenir Trump en portada, i construir-se una identitat a partir de la seva distància amb ell: no debades, les noves campanyes publicitàries de subscripcions es basen en la tensió Trump-premsa. El mateix es pot dir de la CNN o dels programes d’humor nocturns. I els meus companys acadèmics poden estar-hi obsessionats. Però potser fora d’aquesta bombolla l’obsessió va a la baixa.  

L'ESPERIT DEL TEMPS 

Entro a quatre colmados del meu barri, un de iemenita, un de polonès, un de porto-riqueny i un d’indi per mirar si la seva premsa està igual. Al iemenita hi tenen una còpia de la revista mensual 'Arab Astoria', editada a Queens. El propietari té la bondat de traduir-me el titular principal del número de gener: «Trump provoca un terratrèmol en prohibir l’entrada de persones de països musulmans». Al colmado polonès, hi tenen el 'Super Express Polish American Daily', i el titular de portada és, en polonès: «Trump enganya els polonesos en matèria de visats». Els polonesos són majoria a la part del barri on Trump va guanyar les eleccions. El subtítol diu: «El president fa enfadar la Unió Europea, que ara amenaça Amèrica amb la introduccció de visats per a ciutadans dels EUA». 

Notícies relacionades

Trump desferma la seva primera crisi global amb el veto als musulmans

Anatomia del mur de Trump

Al colmado porto-riqueny no hi tenen premsa pròpia, però hi sona el matinal 'El Vacilón de la Mañana', el programa estrella de la ràdio Mega 97.9, que és una barreja d’acudits, trucades falses, notícies curioses i comentaris sense solta ni volta. És entretingut. És habitual sentir-lo en barberies i botigues dominicanes, equatorianes i porto-riquenyes. Hi estan fent una breu secció de ficció en què una dona fa de testimoni en un judici i explica que tant el seu advocat, com el fiscal i el jutge són en realitat criminals: violadors, estafadors i falsificadors de documentació per a immigrants il·legals. És l’esperit del temps. 

DAVID LETERMANN ESTARIA ESGOTAT

Al colmado que serveix la comunitat índia només hi tenen el tabloide 'Daily News', amb Trump a la portada i el titular «Equivocat!». Va del darrer escàndol. En tots quatre colmados, però, s’hi ven el 'Ridgewood Times' per 50 cèntims, el diari local del barri, a la portada del qual hi destaca la notícia del tancament per obres de la línia de metro que ens duu a mi i als meus veïns a Manhattan. El fullejo. A la secció d’opinió hi ha una carta al director defensant Trump: «el pànic entre les comunitats d’immigrants és culpa dels mitjans». L’única columna d’opinió del diari critica Trump pel seu discurs sobre la pobresa. 

Ja a la llibreria cafè del barri, amb la taula de novetats plena de llibres sobre resistència política, totalitarisme i racisme, llegeixo una entrevista de Vulture a l’expresentador de 'late night', David Letterman, jubilat després de 33 anys: «Si encara fes el programa m’haurien d’arrossegar fora del plató. ‘Dave, ja n’hi ha prou de Trump. Se’ns ha acabat la cinta'. No parlaria de res més. Estaria esgotat».