Una pringada corrosiva i lúcida

En vista que la filla petita de Miguel Ángel Revilla és una devota seguidora de criatures youtubers, Risto Mejide (Chester in love, Cuatro) va fer passar al plató una de les influencers que ara mateix està despuntant amb força a la xarxa. El seu nom de guerra és Soy una pringada, encara que en realitat es diu Esty Quesada. El seu discurs és punyent i corrosiu, però té repunts d'amarga lucidesa, interessantíssims. Allà plantada, dreta, davant de Risto i Revilla, fent del seu estil indumentari, de la seva forma de maquillar-se, de la seva estètica, tota una declaració de principis, va començar a parlar i va dir: «La base de la nostra generació és la depressió i l'apatia. La nostra guerra és espiritual. Creiem en Quentin Tarantino: tenim el potencial, però estem servint hamburgueses sense cogombret i cobrant tres euros l'hora. Ens entren ganes de ficar el cap a la fregidora. Se'ns castiga tant que ni tan sols busquem feina del que hem estudiat. ¿Per a què? Ja sabem que no ens agafaran perquè no tenim enxufe». ¡Ah! Per primera vegada hem vist el loquaç Revilla mut. No sabia què dir. Risto feia cares de sorpresa i somreia. Últimament té afició per acostar-se a la xarxa i atraure aquesta joventut que hi treu el nas i crida: «Trossos de merda, hi ha una cosa que odio moltíssim: el puto positivisme de la gent positiva». Risto creu que així connecta amb el núvol i atrapa la joventut que ha perdut. No estic tan segur que ho aconsegueixi. No ens enganyem, a la pringada Esty Quesada la tele la fa sortir per impressionar l'audiència, com quan portem els nens al zoo els diumenges. Aquí el que resulta interessant és que ella, fins i tot acceptant ser tractada com a rara, extravagant i pintoresca, va ruixar el chester amb una mica d'àcid sulfúric. Al·leluia. S'hi ha de posar àcid, molt àcid, a la tele. A veure si acabem amb els massatges i l'espuma.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

INHABILITACIÓ AMB HUMORISME

Després de les inhabilitacions, dos humorismes televisius diferents. A El Intermedio van enfocar una cua d'aturats en una oficina de l'Inem, i mentre hi anaven entrant a la recerca de feina vam veure que tambén hi entraven Mas, Rigau i Ortega. ¡Ah! Per als afectats deu haver sigut una ironia abrasiva. Buenafuente, a Late motiv, va anar per un altre camí. Deia: «¿Com han acordat els jutges la sentència? Deuen haver dit: votem per processar algú per votar». Aquesta variant no deu haver agradat als jutges, però deu haver complagut els condemnats i les seves nostrades rodalies.