Els EUA continuen en l'ortodòxia

Un dels aspectes de la política monetària que valoren més els mercats financers és la previsibilitat. Per això s’ha buscat per diverses vies la manera de garantir la independència dels bancs centrals. No sempre s’aconsegueix, perquè el preu del diner acostuma a ser un caramel molt llaminer per als governs. Ahir, vam veure un exemple d’independència de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed). Malgrat l’abrupte canvi a la presidència del país, Janet Yellen va continuar el pla previst i va augmentar els tipus d’interès un quart de punt fins a deixar-los entre el 0,75 i l’1%. Les regles de la institució així ho marquen. Si la inflació està controlada i l’atur per sota del 7% no hi ha cap motiu per continuar la política monetària expansiva que ha permès als Estats Units sortir de la crisi econòmica de l’any 2008. Toca refredar l’economia per evitar noves bombolles perquè els fonaments estan en els paràmetres desitjables.

La decisió de la Fed pressiona el Banc Central Europeu perquè a mitjà termini també segueixi aquest camí, tot i que cal recordar que Mario Draghi, tenallat pels governs del nord d’Europa, va aplicar més tard les mesures expansives que ara retira la Fed. La gran diferència és que el BCE només està compromès amb la inflació i no amb l’ocupació. Un aspecte gens menor que converteix els Estats Units en una administració, en aquest punt, amb més sensibilitat social que l’europea.