ELECCIONS ALS PAÏSOS BAIXOS
Holanda i 'l'home blanc cabrejat'
El malestar amb els immigrants, que pot aportar-li a Wilders avui un 15% dels vots, és molt més profund que aquella por al terrorisme islàmic
zentauroepp37631526 dutch far right politician geert wilders of the pvv party sm170312153406 /
Holanda ha tingut sort, si es pot dir així. Des de la irrupció del terrorisme en nom d'Al·là, gairebé tots els països europeus l'han patit, i molt. Al-Qaida i Estat Islàmic s'han acarnissat en Madrid, Londres, París, Brussel·les, Niça, Berlín i Istanbul.... Hi ha hagut centenars de morts. ¿I Holanda? Un mort en nom de l'islam: el 2 de novembre del 2004, un jove marroquí va matar amb un ganivet al mig del carrer d'Amsterdam el cineasta Theo van Gogh. D'això ja fa més de 12 anys. Els atemptats més sagnants a Holanda han sigut obra de rossos holandesos, amb cap altre motiu que la seva pròpia bogeria: set morts en el festiu Dia de la Reina del 2009, quan un home va arrasar deliberadament amb el seu cotxe la multitud que esperava l'arribada de la reina Beatriu, i set més per trets en un centre comercial d'Alphen el 2011.
Wilders s'ha erigit Wilders s'ha erigit en el portaveu d'un col·lectiu holandès de classe baixa o mitjana, empipat perquè els estrangers l'han fet fora del seu hàbitat
Un mort pel temut terrorisme islàmic. Un és massa, és clar. ¿Però és prou per originar aquesta islamofòbia sobre la qual Geert Wilders construeix el seu discurs i popularitat que han de portar-lo avui a ser un dels més votats en el fragmentadíssim espectre electoral d'Holanda espectre electoral d'Holanda? Cada atemptat que es produïa en els països veïns va rebre la mateixa resposta del líder del Partit per la Llibertat (PVV). Primer, un breu recordatori per a les víctimes, i després, la seva llarga diatriba contra els musulmans i tots els refugiats en general, amb la rematada final: “Tanquem les fronteres. No deixem entrar més terroristes".
INTEGRACIÓ SENSE PLANIFICACIÓ
El problema d'Holanda, el malestar amb els immigrants que pot aportar-li a Wilders avui un 15% dels vots, és molt més profund que aquella por al terrorisme islàmic. Un problema que es va originar en els anys 80 i 90, sobretot a les grans ciutats, on no es va planificar una bona integració de la segona onada d'immigració, o dels fills de la primera immigració dels anys 60 i 70. Els dos col·lectius més grans, actualment 400.000 persones d'origen turc i els 380.000 marroquins, es van concentrar en barriades concretes. Per aspecte –moltes vegades casetes amb jardins o blocs de no més que quatre pisos – aquells barris no tenen res a veure amb els guetos als Estats Units o les 'banlieue' de les ciutats franceses, però la població autòctona va fugir massivament d'allà.
Des d'aleshores, holandesos i immigrants han viscut gairebé separats. No tots; hi ha milers de turcs i marroquins que s'han integrat a la perfecció i juguen un paper important en la societat, des de parlamentaris fins a alcaldes (el de Rotterdam, Aboutaleb, està cridat a ser el nou líder dels socialdemòcrates després del revés que, segons les enquestes, patirà el seu partit PvdA avui), des d'actors fins a científics, des d'escriptors fins a presentadors de televisió. Però preguntin-li a un holandès si té un amic turc o marroquí, i pocs diran que sí.
Geert Wilders s'ha erigit en el portaveu del que a Holanda anomenen 'l'home blanc cabrejat’. Sol ser un paio de classe baixa o mitjana, empipat perquè els estrangers l'han fet fora del seu hàbitat natural, convençut que els refugiats disposen de més ajudes econòmiques que ell, treballador tota la seva vida que creu que els de fora li prenen la feina, molest perquè xavals marroquins molesten la seva filla quan va al col·legi. Un home blanc cabrejat que abans solia votar l'esquerra.
SENSE EMBUTS
Potser és per això que en la mateixa Holanda gairebé ningú, ni els comentaristes polítics, qualifiquen Wilders com d'extrema dreta. Es limiten a titallar-lo de populista, el successor del difunt Pim Fortuyn, assassinat poc abans de les eleccions del 2002 per un activista d'esquerres que fa poc va recobrar la llibertat. Fortuyn i Wilders van revolucionar la política holandesa a l'anomenar les coses sense embuts, sense els eufemismes habituals. El programa electoral del PVV de Wilders és un només foli A4, res més. Concís i clar.
Notícies relacionadesAixò atrau votants, és clar, en un país que és molt menys tolerant que aquell paradís de ‘tot permès’ en què es va erigir fa dècades. Encara que en els últims mesos el cioxí populista s'ha desinflat una mica. En plena crisi de refugiats, Wilders liderava les enquestes, avui va segon. El perjudica la manera de governar de Donald Trump. Un paio així espanta també a Holanda.
Els ulls d'Europa –poc s'ha debatut sobre Europa, per cert, en aquesta campanya– estan fixats en Holanda avui, en aquell auge xenòfob i populista. Wilders obtindrà una mica més dels 15 escons de fa cinc anys. Però fins i tot si arribés als 20, en quedarien 130 de repartits entre les altres moltes formacions. D'homes blancs no tan cabrejats, d'immigrants, d'una majoria silenciosa i prudent, tot i que també confosa i imprevisible: ahir, gairebé la meitat dels holandesos encara no sabien qui votar.
